Fent bossa per la negociació
Estan fent una bossa recentralitzadora per després oferir-ne un retorn com a suposat gest de bona voluntat. I tot, a canvi que Catalunya no celebri la temuda consulta.Desconec com acabarà la última amenaça que plana sobre Televisió de Catalunya. A diferència d’altres casos, el govern ha denunciat preventivament abans que s’hagi aprovat l’ordre ministerial, però el pla per reduir canals digitals hi és, concretament està xifrat en una reducció del 20% dels canals actuals. I aquest és un nou as a la màniga per una hipotètica negociació entre Catalunya i Espanya.
Els estrategues del govern espanyol no són idiotes. El fet d’anar retallant, retallant i retallant competències, recursos i poder de deicisó a Catalunya en ple procés sobiranista deu tenir algún motiu. En un moment en què els caldria seduir als indecisos sobre les bondats de quedar-se a Espanya, no sembla molt intel·ligent presentar un Estat espanyol dur, recentralitzador, retallador i repressor.Per tant, algún objectiu deu tenir. I en detecto dos: el primer, mostrar un Estat imperturbable, que no cedeix a les pressions i que es manté ferm en les seves posicions. Però hi ha un segon objectiu més a mig termini.
Quan ja no hi hagi més remei que assumir que la Generalitat convocarà la consulta, i molt a l’últim minut, l’Estat espanyol apareixerà amb alguna oferta. Molt a pesar de Pere Navarro, aquesta oferta no serà una reforma federal. Aquesta oferta serà una devolució paulatina de tot allò que han anat retallant aquests últims anys. Estan fent una bossa recentralitzadora per després oferir-ne un retorn com a suposat gest de bona voluntat. I tot, a canvi que Catalunya no celebri la temuda consulta.
En els últims dos anys, entre altres coses, hem vist molts exemples de laminació de les competències de la Generalitat: la llei Wert, la llei d’horaris comercials, les ajudes per la dependència, la imposició del dèficit, la voluntat de liquidar el Síndic de Greuges, el Servei de Meteorologia de Catalunya, la coordinació amb els ajuntaments i sobretot sobretot la pèrdua de poder i de finançament en matèries traspassades com sanitat o universitats. La possible retallada de canals de TVC seria l’última mostra d’aquest gran paquet.
Com que la bossa és gran, la capacitat de negociació i de confusió també ho podria arribar a ser. Passades les eleccions europees i amb el 9N com la pròxima votació en l’horitzó, el govern espanyol podria començar a fer moviments de despatxos. Ara et torno una competència sobre gestió de papallones, ara et perdono una dècima del dèficit, ara em faig enrera amb el Síndic de Greuges i així anar fent. L’as a la màniga que es guarda el govern Rajoy com a culminació d’aquesta generositat seria carregar-se Wert: la llei i el ministre.
Tot plegat es farà per tocar la fibra i donar ales als partidaris de la negociació als despatxos. Seria desitjable no caure en el parany: el màxim que oferiria el govern espanyol és fer una passa enrera de les tres endavant que ha fet en els últims anys. Les engrunes de les molles: no s’oferirà ni pacte fiscal, ni blindatge de les competències, ni protecció del català, ni seleccions nacionals, quatre coses que per molts catalans ara ja és del tot insuficient. I evidenment tot dialogat però no votat, no fos cas que, malgrat les engrunes de les molles, guanyés el Sí.
