miércoles, 26 de febrero de 2014

Estimaràs Espanya sobre totes les coses



Salvador Cot


Doncs ja estem al cap del carrer. Ahir, Mariano Rajoy va invocar, des del faristol del Congrés, les ànimes dels avantpassats contra el catalanisme, ni més ni menys. Segons ell, espanyols i catalans portem segles "mesclant les nostres sangs i creuant les nostres famílies. Per això considerem la unitat com un valor superior". Etnicisme pur que va ser aplaudit a rabiar i sense vergonya per la majoria dels diputats.

Però, aquesta vegada, el president espanyol va voler anar molt més lluny i deixar claríssim que l'obstacle no és la Constitució del 78, sinó una creença extraterrenal, una mena de mandat tel·lúric que va més enllà de la voluntat humana: "Considerem la unitat com un valor superior. Però no perquè estigui a la Constitució, no. La vam incloure a la Constitució perquè la vam considerar un valor superior que refrenda una tradició, una memòria i un patrimoni comuns". Dit d'una altra manera, encara que la majoria del Parlament es traslladés també a Madrid, no h'hi hauria prou, perquè els esperits de Don Pelayo, el Cid Campeador, Hernán Cortés, els últims de Filipines i Santiago Bernabéu se sublevarien. Ep, i Déu n'hi dó la mala llet que tenien tots plegats.

Total, que ni Espanya és d'aquest món, ni els diputats són polítics, sinó apòstols de la veritat revelada. Tampoc no és un estat, sinó un estadi, perquè no es tracta d'una construcció política, sinó d'un ens espiritual, deífic. O sigui que, com deia Homer Simpson, "sempre m'he preguntat si existia Déu. Ara sé que sí... I sóc jo". Fi de la cita.

Antonio Murcia: "Sóc de la fornada d’independentistes fets per Madrid"






martes, 25 de febrero de 2014

Antonio Murcia: «Luchar contra una sola derecha es más productivo que contra dos»

Uno de las últimos fichajes en Sabadell de la asociación Súmate es el conocido administrativo de Urbanismo del Ayuntamiento de Sabadell (actualmente de baja por enfermedad), miembro de La Entesa y responsable de Urbanismo de la AV de Torreguitart, Antonio Murcia Navarro, 56.

Lleva aquí 50 años.
Eso es, me trajeron de niño desde Zeneta, Murcia… como mi nombre indica.

Y ahora es de Súmate.
Soy de la hornada de independentistas hechos por Madrid.

¿Qué significa eso?
Pues que hace 10 años ni me planteaba la independencia de Catalunya. Pero viendo el maltrato y la intransigencia que recibe Catalunya y yo mismo cuando voy por ahí…

¿A usted le han maltratado?
A mi en Madrid me han rayado el coche por llevar matrícula de Barcelona y pegatina CAT. Aquí en Catalunya nadie hace eso.

¿Hacemos otras cosas?
Contra los españoles nada. Pero ellos recogen 4 millones de firmas contra el Estatut, boicotean nuestros productos… eso te empuja.

¿Qué le dicen en Zeneta?
Me llaman el catalán y siempre están con eso de que los catalanes lo queréis todo.

¿Qué les responde usted?
Que una cosa es solidaridad y otra beneficiencia. En mi familia unos son del PP y otros del PSOE, pero en cuestión de Catalunya son lo mismo.

¿No le entienden?
Yo les digo cuando tienes que operarte de la rótula o de cataratas, vas a Barcelona, ¿no? Pues todo eso es más lista de espera para nosotros y no os lo echamos en cara.

Mal rollo.
Ya no porque ahora cuando voy a mi pueblo ya no hablamos de política. Pero aún están con eso de que la escuela es un foco de independentistas y que si hablas castellano te persiguen. Claro, es que ellos miran Tele-5.

¿Y eso le ha llevado a la independencia?
No, todo eso es anécdota. Yo estuve en IU, soy de izquierdas de toda la vida y necesito política de proximidad, como los alimentos ecológicos y sostenibles.

¿El poder cuanto más cerca mejor?
Eso es. Ahora hemos de luchar contra dos derechas, la estatal y la catalana. Si con la independencia, nos quitamos de encima el PP, que es la más cavernícola, reaccionaria y chulesca, ya sólo nos va a quedar la derecha de CiU. Divide y vencerás.

Muy astuto.
El poder cercano lo controlas mejor. Por eso ahora soy de la Entesa porque su política nace de aquí, del territorio. Luchar en un solo frente es más productivo. Como Mao Tse Tung.

¿Qué pinta ahora Mao en esto?
Mao primero se alió con la derecha china para expulsar a los japoneses y, una vez expulsados, arremetió contra la derecha. Yo también voy con CiU porque por ahora mi meta es la misma. Pero después ya no lo será.

Según esa teoría también esta dividendo la fuerza de la izquierda.
No porque en España la izquierda ya no pinta nada.

¿Por qué estamos haciendo esta entrevista en castellano?
Si vols parlem català. Cap problema. Pero pienso en castellano y cuando hablo de estas cosas prefiero que las ideas queden claras.

¿Se puede ser independentista y hablar en castellano?
¡Jo si se puede! Yo conozco montones. En Ca n’Oriac y Torreguitart hay muchísimos. Muchos amigos y vecinos míos se han hecho independentistas en los últimos años…

¿Insinúa que en Torreguitart ganaría el Si-Sí?
No. Pero posiblemente ganaría el Sí-No.

¿Hace proselitismo?
Todo el que puedo. Es que aportamos el 20% del PIB pero somos los novenos en Bienestar Social. En los barrios aún nos queda mucho por hacer.

Fil a l’agulla

Entrevista publicada en la sección "Cara a Cara" del Diari de Sabadell.

A RITMO DE SEVILLANAS

La delegación sabadellense de Súmate se presenta oficialmente este viernes, día 28, (19’30h) en el Centro Cívico de Can Rull (Sant Isidor, 51). Asistirán el presidente cordobés de Súmate, Eduardo Reyes, el presidente de Altres Andalusos, Lluís Cabrera («catalán de Jaén»), la concejal de ICV, Carme García («catalana de Extremadura») y, expresamente venido desde Jaén, el representante del Sindicato Andaluz de Trabajadores, Andrés Bódalo. Actuarán el guitarrista Peret Reyes y un grupo de sevillanas.

Bosch: 'Se'n diu democràcia senyor Rajoy, desperti!'

Clara Ponsatí a Singular TV

CATALUNYA SERÀ INDEPENDENT. Sebastià D'Arbó entrevista l'astròleg Jesús ...

martes, 25 de febrero de 2014

L’invent de la nació catalana



Quim Torra

L’invent de la nació catalana
"Quan tots aquests espanyols de dretes i esquerres, d’El Mundo i d’El País, neguen l’existència històrica de la nació catalana, Atenes i Neopàtria"
13 de març de 1311. A la plana de Queronea l'exèrcit dels francs, comanat pel duc d'Atenes, Gualter de Brienne, amb més de 3.000 combatents i uns 12.000 soldats d'infanteria tenen atrapada les restes de la Companyia Catalana, que els darrers anys, precisament, havien estat ajudant el duc a consolidar el seu poder. La seva força és perillosament dèbil, tan sols 500 cavallers i 3.000 almogàvers a peu. Els catalans s'ho juguen tot a una carta. El fracàs sembla inevitable.

Francesc Xavier Hernàndez, a la seva monumental Història Militar de Catalunya, explica, amb gràfics i simulacions, el que Antoni Rubió i Lluch ja va apuntar: “Vèncer o morir era llur únic destí. La desesperació els obrí el camí, com els l'havia fressat abans la venjança. Però en un dia, en poques hores, destruïren el poder franc de la Grècia continental i peninsular. Aquesta victòria llegendària que en la seva època tingué arreu tan fort ressò per força havia de deixar un solc lluminós en la història”.

La batalla de Cèfis, que Ramon Muntaner cantà èpicament (la impertorbabilitat dels almogàvers, la brillant i enginyosa trampa del pantà, la caiguda del duc en el fang, la matança despietada de milers de soldats i de tots els cavallers excepte dos) va significar moltes coses: pels francesos, el seu segon Azincour mediterrani en menys de vint-i-sis anys (després de la desfeta naval que els catalans havien infligit a la flota franca a la batalla de les illes Formigues, el 28 de juliol de 1285, quan onze galeres catalanes van desarborar la flota francesa de 24 naus, rematada el 4 de setembre següent en una segona victòria definitiva sota el comandament de Roger de Llúria); pels catalans, obrir la porta de bat a bat, a la “pus rica joia que al mon sia”. L'Acròpolis, el castell de Cetines, va ser nostre durant 80 anys. Quan Pere el Cerimoniós va annexar-se els ducats d'Atenes i Neopàtria, l'imperi català va assolir el seu zènit. La Mediterrània, on cap peix ja no gosava alçar-se sobre el mar si no portava lligada a la cua la senyera amb les quatres barres, i els naviliers regulaven el seu comerç basant-se en el Llibre del Consolat de Mar, s'havia convertit en el pont de la mar blava pels catalans. La nostra llengua, el nostre art, el nostre comerç, el nostre dret deixen una petja inesborrable a totes les ribes del mar de la civilització.

Nicolau d'Olwer, viatjant “amb la Crònica d’en Muntaner com a Baedeker, per mars i terres que foren del nostre antic imperi” va convidar-nos, com a lectors, a creuar aquest “pont de la mar, blava espinada, mediterrània”, tot menjant dàtils i tarongers. Fa set cents anys que els catalans vam conquerir Atenes.

Quan tots aquests espanyols de dretes i esquerres, d’El Mundo i d’El País, neguen l’existència històrica de la nació catalana, Atenes i Neopàtria; quan tots aquests catalans del Círculo Ecuestre i de Fomento del Trabajo Nacional neguen el dret de decidir de la nació catalana, Ramon Muntaner i Pere El Cerimoniós; quan tots aquests catalans, encara avui!, es plantegen si la independència és el camí, Lluís Nicolau d’Olwer i la seva frase “la independència és un mitjà, el fi és la cultura i la llibertat del poble”.

1311? 1714? 2014? Catalunya!

Si mai us sentiu cansats de tants ximples, de tanta ignorància, torneu a Atenes, i que us voltin ombres amigues, els vells símbols de la història i la cultura catalanes, i que sota un cel ardent, el més ardent possible, d’un roig encès, torneu a somiar en la nació que vam ser un dia, el país dels navegants que conqueriren el mare nostrum i el van convertir en el nostre mar per sempre.

ESCRIVINT LA INDEPENDÈNCIA 2x19 (21 de febrer de 2014)