Ara comença el 2014

Ara comença el 2014

El 'diàleg' del NO

Cap novetat. Cap sorpresa. Cap discurs nou. Cap diàleg. Cap concessió. Cap gest. L'enèsim no. Res de nou. Els principals partits espanyols han seguit el guió que reciten des de fa més d'un any. 'Fin de trayecto', era el titular de l'ABC d'aquest dimarts. Què més voldrien? Des del moment en què les formacions catalanes feien el pas i s'anivellaven amb el clam popular el 2012 posant al seu programa electoral la consulta, ja sabien que el 'no' d'avui arribaria tard o d'hora. Van continuar, però, ja amb la vista posada a fer-la possible mitjançant un altre marc legal. El 'no' en seu parlamentària d'Espanya no és un final de trajecte, sinó el punt de partida. L'inici del procés de debò. L'expectació per l'arribada d'aquest any era ben alta en els últims temps. Doncs bé, aquest dimarts a la tarda el 2014 ha començat. Un camí comença, i no sense rumb, sinó que amb un primer punt de pas marcat: el 9 de novembre.

I el tret de sortida de l'any comprimit que ens espera l'han protagonitzat Jordi Turull (CiU), Marta Rovira (ERC) i Joan Herrera (ICV-EUiA). El format del debat recordava a aquell ple sobre l'Estatut de Catalunya amb Manuela de Madre, Artur Mas i Josep Lluís Carod-Rovira. Ara bé, en el quart d'hora escàs en què ha pogut parlar cadascú s'ha vist un nivell de confrontació més alt que en la sessió de gairebé fa deu anys, senyal de l'evolució del poble de Catalunya. La prioritat de la ciutadania, i així ho han mostrat els seus representants al Parlament, ja no és arribar a un acord de convivència amb Espanya, sinó celebrar un referèndum per decidir si és el moment d'acabar aquesta convivència.

El to de Turull, Rovira i Herrera, però, ha estat en tot moment respectuós, correcte i no especialment amarg, de la mateixa manera que el de Rajoy o Rubalcaba -a diferència de Rosa Díez, que de les seves sortides de to fa el motiu essencial de l'existència del seu partit. Turull ha estat el més expositiu, el més oficial, el que s'ha sortit menys del guió. En el torn de rèplica, ha estat molt més contundent i ha deixat clar que "aquest procés no té un nom i un cognom, sinó centenars de milers de noms i de cognoms". Per la seva banda, la representant republicana, al principi nerviosa, ha mantingut durant tota la intervenció unaintenció pedagògica, irònica i sense aixecar la veu per, de manera calmada, deixar en evidència les bancades popular i socialista. I pel que fa a Herrera, més bregat en l'escenari, ha estat el més punyent i ha mostrat més que la resta l'esperit del 'català emprenyat'. Els tres diputats catalans han complert amb les expectatives en el paper de David contra Goliat amb un inici tou pel gust d'alguns, però sense esquerdes, i unes rèpliques més contundents.

Rajoy, Rubalcaba o Rosa Díez han estat en tot moment en la seva línia. Mentre que el popular no s'ha deixat ni una coma en un discurs que tornava a amagar una nul·la voluntat política amb l'excusa d'un embafament constitucional, el socialista ha tingut la mateixa intenció però ha aportat una altra fugida d'estudi: una presumpta reforma federal impossible. La líder d'UPyD ha tirat de nacionalisme ranci espanyol per menysprear la proposta catalana. En un debat en general sense frases ni cites per la història, Rajoy ha fet una metàfora fallida quan ha equiparat una possible situació d'una Catalunya independent amb l'illa de Robinson Crusoe.

En la sessió, de 7 hores, han brillat les intervencions més agraïdes per l'espectador català per punyents i amb menys complexos d'Alfred Bosch i Joan Coscubiela, mentre que Duran ha volgut en tot moment ser el més centrat i moderat, buscant en tot moment un petit gest per donar aire a la seva tercera via. Aitor Esteban, del PNB, ha recordat que Espanya ara ja té dues patates calentes. Es reescalfarà la 'patata basca' arran del procés català? Passades les onze de la nit, Artur Mas ha donat la cara des del Palau de la Generalitat i ha donat un missatge diàfan: "Això és un punt i a part, no un final de trajecte". 

Bon any nou.

La llengua catalana, víctima d’una ofensiva sense precedents

Els atacs per part de l’estat espanyol i alguns governs autonòmics no són gens casuals i pretenen aturar el procés sobiranista, segons un informe de Plataforma per la Llengua

---

La Plataforma per la Llengua ha presentat aquest matí una nova edició del seu informe anual sobre l'estat del català,que inclou 50 dades a mode de panoràmica sobre l'estat de la llengua. Les principals conclusions de l’estudi són que l’Estat espanyol segueix sense garantir els drets dels catalanoparlants i les seves polítiques impedeixen el desenvolupament de la llengua i que el català, tot ser una llengua en expansió, pateix una inexplicable manca de reconeixement oficial i jurídic i està experimentant una ofensiva sense precedents per part d'institucions com el govern de l'Estat i diversos governs autonòmics. 

 )

“Aquests cada cop més freqüents atacs a la llengua catalana, gens casuals i que tenen com a principal objectiu aturar el procés engegat a Catalunya per decidir el seu futur, poden acabar per frenar el creixement de la nostra llengua.”, assenyala l’informe de l’entitat, que considera que el català i els drets lingüístics dels catalanoparlants són qüestió d'Estat i com a tals han de formar part de qualsevol negociació entre els governs espanyol i català.
 
Per primera vegada, la nostra llengua ha superat els 10 milions de parlants.
 



L'InformeCAT, per a l'elaboració del qual s'han consultat diverses fonts i els estudis que l'entitat ha realitzat el darrer any, té per objectiu posar sobre la taula un document de referència que sigui un termòmetre Segons el treball, el català gaudeix de bona salut en molts àmbits: per primera vegada, la nostra llengua ha superat els 10 milions de parlants. En deu anys, el nombre de parlants s'ha incrementat en 750.000 noves persones i la de persones que el saben escriure, en més d'un milió. També és la 14a llengua més parlada i la 7a més apresa entre els joves de la UE. A més, l'ús que en fan els nouvinguts és cada cop més alt, i la comprensió del català entre els estrangers residents a Catalunya ha pujat 21 punts en els últims 10 anys.
 
Involució pels atacs sense precedents
 
Però aquest creixement és desigual, assenyala l’ONG del català, va en funció del territori i també segons els sectors. En territoris com el País Valencià, la Franja de Ponent o les Illes Balears, la llengua ha experimentat una involució fruit dels atacs sense precedents dels respectius governs autonòmics: al País Valencià, el coneixement oral de la llengua comuna ha disminuït 12 punts des del 1992. O, en l'àmbit d'ensenyament, 155 unitats escolars en valencià ja han estat eliminades o corren perill de ser-ho per al pròxim curs 2014-2015. Pel que fa a la universitat, el País Valencià és a la cua en l'ús del català: cap universitat d'aquest territori no supera el 25% de classes en valencià. Com al País Valencià, a les Illes, el Govern autonòmic també ha fet servir aquest any un sector tant sensible com l'educació per atacar la llengua. El decret de Tractament Integral de Llengües (TIL), que margina el català a l'escola, ha revolucionat i mobilitzat la societat civil de les Illes i ha fet reaccionar la comunitat educativa: més de 120.000 persones van sortir al carrer el setembre en protesta contra aquestes mesures del Govern de José Ramon Bauzà. Finalment, la Llei de Llengües de l'Aragó, que rebateja el català com a LAPAO i deixa en paper mullat els tímids avenços en el reconeixement del català a la zona, també ha rebut la seva particular contestació, en aquest cas des de la política local, en forma d'una plataforma que agrupa els 30 alcaldes de la zona i que s'ha compromès a emprendre les accions legals necessàries per abolir la llei.
 
Campanya a les xarxes socials
 
L'ONG del català començarà avui mateix una campanya per les xarxes socials per informar sobre el contingut de l'InformeCAT i sensibilitzar l'opinió pública sobre la importància d'utilitzar la llengua en tots els àmbits, amb el hashtag #InformeCAT14.

Mas: 'Tenen por del vot del poble de Catalunya'

El president de la Generalitat ha fet una valoració d'urgència per agrair la intervenció dels representants del parlament al congrés espanyol

El president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, ha fet una valoració d'urgència del debat i la votació d'aquesta tarda al congrés espanyol sobre la proposició del parlament respecte de la competència per a convocar un referèndum. Mas ha volgut felicitar els diputats que havien defensat la proposició: 'Han fet servir un to cordial. Vull agrair el to i el contingut de les intervencions dels representants del parlament al congrés espanyol.'

Heus ací el vídeo del discurs:

'També vull donar les gràcies --ha afegit-- a les formacions que han dit que sí. Avui s'ha perdut una nova oportunitat. No ens han volgut donar la mà. Nosaltres la teníem oberta. Però aquest gest no ha estat correspost pels partits majoritaris espanyols. La mà continuarà oberta aquests mesos que vénen. És de doldre que no hagin aprofitat l'ocasió.'

I ha continuat: 'Amb aquesta obsessió de dir a tot que no, ni tan sols han acceptat a tràmit una proposta del parlament. Podrien haver dit que sí, però no ho han volgut. El temps dirà que s'han equivocat. No es pot obligar ningú a fer quelcom que no vulgui fer. Ha faltat voluntat política.'

I encara: 'Tenen por del vot del poble de Catalunya. Sobretot el PP, el PSOE i, no cal dir-ho, UPyD. Tenen por perquè saben que estan en fals amb el poble de Catalunya. Avui alguns volen presentar aquesta votació com un punt final. Com a president de Catalunya els he de dir que no és cap punt final. És un punt i a part.'

Mas ha anunciat: 'A partir d'aquí, les institucions catalanes buscaran el camí en uns altres marcs legals --n'hi ha diversos-- per fer la consulta al poble de Catalunya. Continuarem fent el camí sense perdre el to ni la manera d'actuar, d'avui i de sempre, del poble de Catalunya. Fem una aposta rotunda per la democràcia. No ens apartarem d'aquest camí: el de la democràcia, les urnes, el diàleg i el sentit pacífic. La voluntat del poble de Catalunya no la pot aturar una votació del congrés espanyol.'

4.000 euros per fotografiar un policia nacional retirant estelades

4.000 euros per fotografiar un policia nacional retirant estelades

El periodista Joan Guirado en una imatge al seu compte de Twitter - @joanguirado

El periodista Joan Guirado és denunciat per alteració a l'ordre públic. Se li aplica la llei contra la Violència i el Racisme a l'Esport per uns fets que van passar fa 9 mesos

Mar Sabé

4.000 euros de multa i un any sense poder entrar a un campde futbol és el que li ha caigut al periodista Joan Guirado per fotografiar fa un policia nacional retirant estelades d’un camp de futbol.

Els fets van passar el 22 de juny del 2013 al camp de l’Almería quan el Girona FC va perdre les seves aspiracions d’ascendir a primera divisió. El partit va mobilitzar els seguidors gironins, que van anar a donar suport al seu equip a l’estadi Juegos Mediterráneos i que es van trobar amb la sorpresa que la Policia Nacional els impedia l’entrada amb estelades i les anava requisant una a una.

El periodista Joan Guirado, que actualment treballa com a assistent del diputat de CiU Pere Macías, entre d’altres col·laboracions, fa voler fotografiar els fets, acció que el va portar a ser retingut per la policia que el va identificar, li va retirar l’acreditació per accedir a l’estadi i el va denunciar per alteració de l’ordre públic.

Més de nou mesos després, el periodista ha rebut la notificació d'una sanció de 4.000 euros més la prohibició d'accés als recintes esportius durant un període de dotze mesos en aplicació de l'article 22.2 de la Llei contra la Violència, el Racisme, la Xenofòbia i la Intolerància en l'Esport. Segons el text tramés des de la Subdelegació del govern a Almeria, Guirado hauria insultat als policies “ocasionant amb la seva actitud una alteració de l'ordre públic en l'accés al recinte esportiu”.

En un post al seu bloc personal, Guirado nega rotundament les acusacions, assegurant que són totalment falsos els fets que li imputen, fins al punt que té previst presentar al·legacions al mateix temps que no descarta “presentar querella per denúncia falsa i prevaricació”. En declaracions a El Món a Rac1, el diputat al congrés Pere Macías ha assegurat que des del seu partit “demanarem explicacions per anar fins al final i farem la feina lògica de control de govern”.

Primer paso, de Pilar Rahola en La Vanguardia

OPINIÓN

Apesar de que las expectativas están frustradas de inicio, porque sabemos cómo acabará el día, el día en cuestión es de una gran trascendencia. Lo avala el ruido atronador de los micrófonos, las declaraciones en tromba de los partidos, la solemnidad con que el Parlament envía a sus representantes e incluso lo avala la entrevista apresurada del presidente del Constitucional, para asegurar que no habían dicho lo que habían dicho, no fuera caso que se hubiera entendido lo que se entendió pero que ahora no quieren que se entienda. Es decir, todos sabemos que hoy dirán no a las aspiraciones catalanas, pero también sabemos que no es el final de nada, sino el inicio de todo. Y lo sabemos aquí y… acullá. Hoy, pues, el Congreso vivirá un momento que puede ser fugaz y, sin embargo, ha nacido para cambiar la historia. Como decía Barbeta en RAC1, hoy se cierra la transición política, no en vano se han dinamitado las complicidades territoriales que le daban sentido. Y nada de lo que pase después será igual, porque todo ha cambiado definitivamente.

Lo primero, constatar la tristeza del acto. Hoy, una de las democracias más antiguas del mundo necesitará pedir permiso para poder ejercer la democracia, y un Estado se lo negará en nombre de la democracia. En un rizo, pues, de perverso simbolismo, un parlamento secuestrará la voluntad de otro parlamento, y el choque de legitimidades quedará servido. A través de Jordi Turull, Marta Rovira i Joan Herrera, una nación con mil años de historia volverá a ser ninguneada por el Estado que no la reconoce. Por supuesto las voces del no abusarán del término democracia, necesitados de mucha justificación retórica para camuflar lo obvio: que en nombre de las leyes se niegan las urnas. Y ello pasará con una comparativa que es sangrante: en Escocia, con solo un 51% de su Parlamento a favor de la consulta, la Gran Bretaña ha dado permiso; en España, con más de un 70% del Parlament a favor, la respuesta es el ninguneo. Sin embargo, y como expresan las voces españolas más sensatas, ese no del Congreso ni resolverá nada ni parará nada. Primero, porque, como decía Gabilondo –y también un interesante artículo en Bloomberg–, no se frena la voluntad mayoritaria de un pueblo a golpe de ley y presión política. Y si algo queda claro con la presencia de tres representantes catalanes del acuerdo de la consulta es que este proceso está fuertemente imbricado en la sociedad catalana. Ni es un capricho político, ni es una frivolidad.

Hoy, pues, nada acaba y todo empieza, porque los caminos de la consulta son tan diversos como sólidos. Y, aunque todos estamos metidos en un lío considerable, el que tiene la peor carta es el que dice no a la democracia. Puede que no lo sepan en las cuevas de la FAES, o en los despachos danzarines del viejo psoesismo, pero no es Catalunya quien pierde con este no. Es España. Al tiempo.

El franquisme del segle XXI

El franquisme del segle XXI

"Com passa gairebé sempre que mor un cabdill totalitari, els seus hereus s’afanyen a crear un marc legal que en garanteixi la perpetuïtat"

    Víctor Alexandre

Tenim sort que la vida no sigui excessivament llarga, altrament Franco s’hauria mantingut en el poder uns quants anys més. O no és cert que Franco, per a vergonya de la història, va morir al llit sense ser jutjat, designant un successor que va jurar elsPrincipios Fundamentales del Movimiento, imposant una monarquia –la mateixa que va massacrar els Països Catalans ara fa tres segles–, i deixant-ho tot ben lligat per tal que el llibre sagrat de la Constitució espanyola, preservés aquells Principios?

Com passa gairebé sempre que mor un cabdill totalitari, els seus hereus s’afanyen a crear un marc legal que en garanteixi la perpetuïtat. Per això el franquisme no s’ha assegut mai davant un tribunal penal internacional; per això tots els seus crims romanen impunes; per això l’Estat subvenciona l’associació que preserva el nom del criminal dictador i els fets del seu règim de terror; per això també en preserva la tomba i es nega a enderrocar el monument feixista del Valle de los Caídos; per això es poden cridar consignes feixistes el 12 d’octubre mentre ciutadans catalans són detinguts i multats amb més de tres mil euros per cantar l’himne de Catalunya a les portes de l’estadi de Mestalla.

És el franquisme ideològic el qui redacta els articles 8 i 145 de la Constitució espanyola. En el cas del primer, imposant la força militar contra una voluntat expressada a les urnes; i en el cas del segon, prohibint la federació dels Països Catalans. Els murs de la Ciutadella que va fer construir Felip V per a dominar-nos ja fa anys que van ser enderrocats, però Espanya continua essent una presó de pobles, i el poble català n’és el presoner més odiat. Franco, a més d’un Tribunal de Orden Público, tenia el Gabinete de Investigaciones Psicológicas d’Antonio Vallejo-Nájera, i l’Espanya d’avui, a més de l’Audiència Nacional, té la Fundación para el Análisis y los Estudios Sociales (FAES) de José María Aznar. En tots els casos, es tracta d’organismes que no tenen cap més objectiu que vetllar pel principi suprem del franquisme: la unitat d’Espanya. “¡Di que eres español o te encierro!”, deia la fiscal de l’Audiència Nacional a Èric Bertran el 2004; “Catalunya no és una nació; el dret a decidir no existeix”, diu Javier Zarzalejos, secretari general de la FAES, el 2014. Vallejo-Nájera i el seu gabinet ja no hi són, però l’estudi sobre la pretesa “inferioritat psicològica” dels interns de la presó espanyola, que tant els inquietaven, troba avui continuïtat en la FAES, per bé que sota un vernís de formalitat política. És, en definitiva, el laboratori ideològic del Partit Popular, un partit fundat per un exdirigent feixista, d’on parteixen les idees repressores i opressores contra Catalunya, contra els seus drets nacionals i contra la seva llengua.

“I on són els antifranquistes espanyols del gran partit de l’oposició?”, es preguntarà algú. “Com pot ser que el Partit Socialista s’avingués a donar carta de naturalesa al franquisme ideològic en comptes de combatre’l?” Doncs, per obtenir-ne la resposta, només cal mirar quins són els temes en què ambdós partits concorden, només cal mirar contra qui són les seves votacions al Congrés espanyol per descobrir què els uneix. Les votacions són sistemàticament contra les llibertats de Catalunya i allò que els uneix és el principi suprem del franquisme: la unitat d’Espanya. Els dirigents socialistes Alfredo Pérez Rubalcaba i Elena Valenciano han deixat ben clar que el govern espanyol pot comptar amb el PSOE per “dir un no com una casa de pagès a la independència de Catalunya.” S’uneixen per a això i per a impedir que el poble de Catalunya pugui votar. Prohibit decidir, prohibit consultar, prohibit preguntar. “Les preguntes són camins de divisió”, diu José Luis Rodríguez Zapatero. Una frase digna del 1939. Encara hi ha algú que es pregunta per què Franco va morir al llit?

Ponsatí a l'ambaixada espanyola: 'Creieu que Espanya retindrà els catalans per la força?

Ponsatí a l'ambaixada espanyola: 'Creieu que Espanya retindrà els catalans per la força?

La professora Ponsatí para els peus a una diplomàtica espanyola als Països Baixos · Polítics europeus de tots colors defensen el referèndum català

Imatge del debat d'avui a Utrecht.


Clara Ponsatí.

El cas de Catalunya 'no s'ha de tractar com un tema tabú' a Europa però "jutjant per la reacció de Madrid, és just dir que les autoritats espanyoles ho preferirien". Són paraules del polític socialista suís Stéphane Riand, que aquest dilluns ha participat a la University College d'Utrecht en un debat sobre Catalunya organitzat pel Diplocat. En les conferències, polítics europeus populars, socialistes, liberals i verds han defensat el dret dels catalans a celebrar una consulta. Hi ha participat una representant de l'ambaixada espanyola a l'Haia, a qui dos professors catalans han parat els peus.

'Espanya és un país democràtic' i a Catalunya no hi ha cap opressió cultural que justifiqui el dret d'autodeterminació que, segons ella, serveix per a antigues colònies o nacions oprimides, ha dit la primera secretària de l'ambaixada espanyola a L'Haia. 'No veig que s'estiguin vulnerant drets fonamentals', ha destacat, ha afegit. I la professora Clara Ponsatí ha respost que, efectivament, 'Espanya és una democràcia, i en una democràcia la gent s'expressa votant. Un dia o altre, ens expressarem votant', ha destacat Ponsatí, que ha preguntat si els espanyols mantindrien els catalans dins de l'estat per més que expressessin en una consulta la seva voluntat d'independendència. 'Espanya voldrà mantenir els catalans si s'han expressat democràticament? Els mantindrà per la força? Si Espanya pensa així, seguirà sent una democràcia?', ha demanat la professora.

El debat a Utrecht

Tres-cents anys després del tractat d'Utrecht, s'ha fet en aquesta ciutat neerlandesa un debat sobre el procés català amb experts i polítics de diferents països europeus que ha inaugurat el secretari general del Diplocat, Albert Royo. El debat, titulat 'Self-Determination Processes in the EU. The case of Catalonia', s'ha estructurat en dues grans parts, una primera d'acadèmica i una segona de caire més polític.

En el primer debat de la jornada, Clara Ponsatí, professora investigadora a l'Institut d'Anàlisi Econòmica (IAE-CSIC) i a la Barcelona Graduate School of Economics (GSE), i Eduard Sagarra, professor de Dret Internacional a la UB i president de l'Associació per a les Nacions Unides a Espanya (ANUE), han explicat el procés que ha portat Catalunya fins a les reclamacions actuals.

Ponsatí ha explicat que la sentència de l'estatut del Tribunal Constitucional va ser un greu error i que va deixar als catalans decebuts i enganyats i 'amb una alta irritació'. La professora de l'IAE-CSIC ha destacat que els catalans necessiten suport internacional per poder votar en un referèndum o consulta que tot apunta que el govern d'Espanya rebutjarà. Per a Ponsatí, fins ara la comunitat internacional i la Unió Europea han tractat l'afer català com un assumpte intern d'Espanya, però això haurà de canviar. 'Si la veu de Catalunya continua sent ignorada, serà un tema intern, però un tema intern de la UE', ha dit. Segons Ponsatí, 'els catalans no es poden mantenir a Espanya contra la seva voluntat'.

El professor Eduard Sagarra ha dit que ningú sap què passarà el dia 9 de novembre, però ha remarcat que 'la voluntat de la gent, i el seu dret legítim d'expressar-se democràticament sobre el seu futur, no es pot rebutjar sistemàticament'. 'Votar és la manera pacífica d'expressar-se', ha reiterat aquest expert de Dret Internacional de la UB.

La intervenció de l'ambaixada espanyola

Durant les preguntes del públic, ha parlat la primera secretària de l'ambaixada espanyola a L'Haia. La diplomàtica ha expressat el seu rebuig a les opinions de Ponsatí i Sagarra i ha defensat que el dret de decidir 'és de tots els espanyols' i que els plantejaments de Catalunya són contraris a la constitució. La responsable de l'ambaixada ha defensat també que 'Espanya és un país democràtic' i que a Catalunya no hi ha cap opressió cultural que justifiqui el dret d'autodeterminació que, segons ella, serveix per a antigues colònies o nacions oprimides. 'No veig que s'estiguin vulnerant drets fonamentals', ha destacat.

La professora Ponsatí ha respost que, efectivament, 'Espanya és una democràcia, i en una democràcia la gent s'expressa votant. Un dia o altre, ens expressarem votant', ha destacat Ponsatí, que ha preguntat si els espanyols mantindrien els catalans dins de l'estat per més que expressessin en una consulta la seva voluntat d'independendència. 'Espanya voldrà mantenir els catalans si s'han expressat democràticament? Els mantindrà per la força? Si Espanya pensa així, seguirà sent una democràcia?', ha demanat la professora.

Per Sagarra, 'el dret de decidir no és el mateix que l'autodeterminació", i el que els catalans demanen es poden ser consultats sobre el seu futur. Aquest expert ha destacat que el Tribunal Constitucional ha avalat recentment el dret a decidir és absolutament legal si es fa amb un pacte amb Espanya, i ha defensat que per això cal que Madrid es mogui.

Els dos experts també han defensat durant les intervencions del públic l'encaix d'una Catalunya independent dins de la Unió Europea. Clara Ponsatí ha assegurat que pels catalans, la UE és un garant dels valors democràtics, i que per això tants independentistes són, alhora, ferms europeistes. 'Per a nosaltres Europa ha estat la garantia de llibertat i democràcia, i per això els catalans volen quedar-se a la UE', ha dit Ponsatí, reiterant que durant dècades Espanya "va estar aïllada d'Occident" per culpa de la dictadura franquista.

Suport europeu a la consulta

El segon gran bloc de debat ha estat una taula rodona moderada per Rob van der Vaart, degà del University College Utrech, amb la participació de Lousewies van der Lann, neerlandesa vicepresidenta de l'Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa (ALDE); Stéphane Riand, membre del Consell General de Sion pel Partit Socialista de Suïssa; Bodill Ceballos, membre del Parlament suec pel Partit dels Verds i candidata al Parlament Europeu; i Veiko Spolitis, del partit Unity i exsecretari parlamentari del Ministeri de Defensa de Letònia.

Van der Lann ha demanat que si els catalans volen la independència ho facin 'pacíficament, amb respecte pels drets humans i les minories'. La política neerlandesa ha assegurat que el fons de la qüestió amb el referèndum de Catalunya és 'política i no legal'. Aquesta liberal dels Països Baixos ha admès que la comunitat internacional ha tractat amb una certa hipocresia diversos casos de demandes independentistes al món, i aplica patrons diferents segons els seus interessos. 'És molt problemàtic que no tractem els casos amb igualtat", ha dit.

Recomanació a Espanya

Van der Lann ha volgut fer una 'recomanació de franc' a les autoritats espanyoles. 'Si voleu mantenir els catalans a Espanya, heu de dir-los que els estimeu, i escoltar', ha destacat. La neerlandesa ha dit que no dialogar era 'una oportunitat perduda' i ha destacat que de moment els catalans ho fan molt bé presentant el seu cas a nivell internacional. 'No estigueu temptats en violència, en disputes agressives, perquè si no perdreu i potser això és el que alguns esperen, que es cometi un error i després es pugui dir que sou uns bastards violents', ha dit als independentistes. Segons ella, si les autoritats espanyoles haguessin fet un 'diàleg seriós' la situació 'no hagués evolucionat així'. Per Van der Lann, és ingenu i contraproduent que Madrid ignori la petició catalana per un referèndum.

El socialista suís Stéphane Riand ha defensat que si Espanya és una democràcia 'ha de respectar i acceptar que els catalans votaran'. Riand ha dit que les autoritats espanyoles 'voldrien que el tema català fos un tabú' a nivell internacional, però ha defensat que 'no ho ha de ser'. 'Li toca a Catalunya decidir sobre el seu futur', ha assegurat el polític suís, que ha remarcat que Europa i Suïssa 'no poden refusar als catalans una votació" perquè "els negarien els seus valors fonamentals'.

El rol internacional

La sueca Bodill Ceballos, membre del Parlament suec pel Partit dels Verds i candidata al Parlament Europeu, ha remarcat que "la UE hauria de facilitar la situació, no fer-la més difícil". "Sabem que hi haurà un referèndum, d'una manera o altra, i la UE i els estats membres haurien d'estar preparats", ha dit Ceballos, que ha lamentat que el govern suec no té un posicionament sobre el tema. Ceballos ha remarcat que els Verds a la UE estan "a favor del dret a l'autodeterminació, i del dret dels catalans a decidir el seu futur". "El que decideixin els catalans, ho hem de respectar. Si decideixen marxar, ho hem de respectar", ha afegit. Ceballos, que té els fills catalans, ha dit que és "molt fàcil ser català, sentir-se integrat", i ha remarcat que molts immigrants "també volen la independència".

Veiko Spolitis, del partit Unity i exsecretari parlamentari del Ministeri de Defensa de Letònia, ha remarcat que els catalans tenen dret a l'autodeterminació i que la via per aconseguir-ho en l'Europa del segle XXI és el referèndum. Segons Spolitis, el cas de Catalunya és "l'antítesi" del que ha passat a Crimea, perquè s'estan fent debats sobre el futur del país i de manera democràtica. "El referèndum a Catalunya és inevitable", ha conclòs el letó.

Cloenda

Miquel Calçada, periodista i comissari en cap del Tricentenari, ha pronunciat les paraules de cloenda de les conferències, remarcant la importància d'Utrecht en la història de Catalunya i agraint als participants i al Diplocat l'organització de l'acte. "Quan diem que els ulls del món ens miren, no exagerem", ha dit Calçada, afegint que el poble "no entendria" que es girés l'esquena a la situació catalana. Segons el comissari del Tricentenari, les reivindicacions de Catalunya avui són les mateixes del 1714, però aquesta vegada "Europa no pot ignorar el cas dels catalans". "El que passa avui a Catalunya és un procés de baix cap a dalt, el poble està empenyent, i les institucions s'adapten. Un poble sencer està parlant, es mobilitza en el context de la UE, on els conflictes i les demandes no es resolen amb la força de les armes, sinó amb la força de les urnes, democràticament", ha destacat.