Deute britànic, fallida espanyola, debilitat catalana

Marc Arza

Fa pocs dies el govern del Regne Unit assegurava als inversors internacionals que en cas d’una eventual independència d’Escòcia respondria de tot el deute públic britànic que actualment hi ha al mercat. La notícia ha servit, un cop més, per posar de manifest l’enorme distància que separa Londres de Madrid. El tarannà democràtic i intel·ligent de Downing Street evidencia l’autoritarisme i l’estupidesa que envolten la Moncloa. Però més enllà d’aquest contrast elemental l’anècdota ajuda a veure algunes de les oportunitats i els riscos que encara el procés sobiranista català.

El govern de Londres ha hagut de fer aquest gest per evitar que la incertesa sobre el referèndum escocès perjudiqui l’estabilitat financera del país. Els inversors que compren deute britànic no volen córrer el risc d’acabar tenint a les mans uns títols dubtosos reconvertits en deute escocès. El diner és poruc i prudent per naturalesa. Si la incertesa creixia el Regne Unit hauria acabat pagant més per un endeutament que necessita com l’aire que respira.

El procés escocès és tranquil, pactat i democràtic però res no ha evitat que els nervis amenacin d’encarir la factura financera del govern britànic. Escòcia és poca cosa, tot just un 8,5% de la població britànica i un 10% de la seva economia. Escòcia és poca cosa però la inestabilitat ha forçat Londres a posicionar-se. Costa poc imaginar què pot passar amb el deute espanyol quan s’acosti la consulta del 9 de novembre o les eleccions plebiscitàries que la substituiran. Catalunya representa el 16% de la població de l’Estat, el 20% de la seva economia i el 30% de les seves exportacions. Madrid no pot oferir als inversors la tranquil·litat que Londres els dóna perquè ni tan sols contempla la hipòtesi de la independència. Però encara que pogués resultaria poc creïble perquè assumir tot el deute espanyol prescindint del PIB català porta l’Estat a una fallida inevitable. El procés català pot acabar generant una important turbulència financera a Espanya que només el diàleg i una consulta pactada podrien reconduir mínimament. En algun moment els mercats, anònims i capriciosos, faran arribar el missatge a Madrid.

Però l’anècdota britànica explica alguna cosa més. Escòcia és una societat madura amb una economia prou sòlida i unes significatives reserves de petroli com a garantia. Escòcia és tot això i el seu referèndum forma part d’un procés impecable i exemplar però ningú no vol el deute escocès. Els inversors prefereixen la garantia de pagament d’un Regne Unit més petit que el d’una Escòcia independent. Ningú no esperarà els catalans amb els braços oberts. Res no serà fàcil.