Acords, desacords i ridículs

Quico Sallés

Acords, desacords i ridículs

Havíem fet una cosa només comparable al 1936: que ens prenguessin, tampoc no gaire, seriosament. Per desgràcia, ens coneixen molt més ells a nosaltres que nosaltres no pas a ells. És així. Trist. Però és així. Sabien que qualsevol hora faríem coses incomprensibles. I l'expectativa no els ha fallat.

Des de l'acord del 12 de desembre, amb el que es va pactar data, via i pregunta, que l'actitud de l'Estat va virar. El nivell de bel·ligerància va passar del DEFCON 5 al 4. És a dir, de la tranquil·litat a l'increment de la vigilància, de la intel·ligència i d'un enduriment de les mesures de seguretat de l'Estat enteses en tota la seva magnitud. I més tenint present que en cinc mesos hi hauria unes eleccions europees amb un sistema electoral que permet comprovar on hi ha més participació.

Immediatament Mariano Rajoy va venir a Barcelona a recordar que si no tanquen “l'aixeta (sic) del FLA” és perquè ell, magnànim, no ho vol fer. Tot i que li ho diuen. El seu ministeri d'Exteriors activa amb totes les conseqüències la seva capacitat diplomàtica i financera. Fan dir a Durao Barroso, -sí, el de la foto de les Açores- que això del procés Brussel·les ho putejarà tant com pugui.

González es fa el simpa al programa de l'Évole mentre ens deixa caure els tres-cents mil morts dels Balcans. Wert aprova la llei. Es dicta la Unitat de Mercat. El Suprem avisa i sentencia que això de la immersió ja s'ha acabat. I per rematar tots els greuges, amb el lapao com detall marca de la casa, ressusciten el Plan Hidrológico Nacional. I tot, amb la col·laboració inestimable dels 'progres', del PSOE i del neofalangisme que rau al Congrés de Diputats.

Mentre tot això i molt més ha passat, passa i passarà, aquí es fan coses rares. Molt rares. Per exemple, no hi ha llista unitària. Un escàndol, i més si es té present que farem un pa com unes hòsties. I el que encara és més escàndol -la inexistència de candidatura unitària és un pecat venial perdonable- és la incapacitat de pactar un subjecte, verb i predicat que reculli l'esperit del 12 de desembre en els programes electorals.

No només teníem l'oportunitat de donar al sobiranisme la primera victòria electoral després de l'acord, sinó que també hauríem enviat un missatge inequívoc i contundent que això és ferm, solvent i que s'hi va sense perdre temps. Però ha tornat a guanyar allò que encara és pitjor que el desacord: el ridícul
.