El científic De la Fuente

Vicent Sanchis


Mariano Rajoy ha decidir acabar amb “el mite” del dèficit fiscal català. Què millor contra un mite que un desmitificador abrasiu. Aquesta ha estat l’obsessió que ha impulsat tot el treball, acadèmic i periodístic, d’Ángel de la Fuente, investigador de l’Institut de Análisis Económico/Institut d’Anàlisi Econòmica, centre dependent del Consejo Superior de Investigaciones Científicas, que, per allò de l’eficàcia colonial, està “localitzat” al Campus de la Universitat Autònoma de Bellaterra.

Ángel de la Fuente diu que vol revolucionar el càlcul de les balances fiscals, que ja no seran balances, perquè no es decantin del costat habitual i necessari, sinó “comptes públics territorialitzats”. Quan es tracta de treballar amb pretensions científiques es demana als investigadors distanciament, asèpsia, equilibri, fins i tot una certa indiferència. És a dir, honradesa. És honrat Ángel de la Fuente? Per comprovar-ho, perquè no es tracta de refiar-se del primer que trau cresta per la cantonada, el lector té dos camins. El primer, els seus treballs publicats a l’empara de l’Instituto de Análisis Económico. Allà les opinions i l’opció nacional del pretès investigador queden disminuïdes, poc, sota un tel de retòrica acadèmica. Però on la granota fa uns raucs més delators és en el diari El País, on les intencions del designat per Rajoy queden del tot escorxades en articles com “Reflexions sobre el projecte d’Estatut català”, “Els comptes de la lletera”, “Cigne negre o pollastre de la pila”, “Sobre el repartiment del pastís autonòmic”, “La gota malaia de les balances fiscals" o “Catalunya i Europa, una de vaquers”. L’obsessió d’Ángel de la Fuente, que de jove jugava al PSC més PSOE i ara es proclama devot de Ciutadans, és permanent.

Com a tast i per qui no vulgui perdre temps, paciència i pèl amb la lectura de tanta declaració de fe nacional, vet-ne ací uns quants exemples. Frases exemplars, més aviat, estretes d’un article, “La gota malaia de les balances fiscals”, publicat arran de l’informe que la Generalitat va fer el passat mes de maig actualitzant les balances fiscals. Un article aclaridor més que cap altre per entendre la doctrina i les intencions de qui el subscriu: “La maniobra és transparent. Sota el vestit formal d’un informe pretesament tècnic [el darrer informe de la Generalitat sobre balances fiscals] no hi ha més que un instrument d’agitació i propaganda dissenyat per a cabrejar el personal i acostar-lo a les tesis nacionalistes”. “Si els sentiments generen drets fiscals, els residents de Catalunya que no ens sentim part de la nació catalana tindrem dret a no pagar impostos autonòmics, excepte en la mesura en què resulti necessari per sufragar el cost dels serveis que la Generalitat ens presta a cadascun”. “No es pot negar que la gota malaia de la propaganda nacionalista sobre l’espoli ha anat infiltrant-se fins al punt de crear entre una bona part de la població catalana la percepció que la comunitat pateix un maltractament fiscal insuportable”. “La millor manera de combatre aquesta percepció és amb llum i taquígrafs. En lloc de callar, com ha fet sempre, el govern espanyol hauria de prendre la iniciativa posant sobre la taula les dades necessàries per a un debat informat sobre la dimensió territorial de les seves actuacions, explicant-les en el detall i fent una mica de pedagogia sobre les implicacions territorials de l’Estat de benestar”.

Mariano Rajoy ja l’ha presa, la iniciativa, i ha nomenat Ángel de la Fuente comptador públic territorial del regne per “fer pedagogia”. No cal. Estalviem despesa pública. Ja en tenim prou amb el contingut dels seus articles.