La pregunta

Roser Cavaller



L’acord històric assolit el passat 12 de desembre entre el president de la Generalitat i sis partits amb representació parlamentària (UDC, CDC, ERC, ICV, EUiA i CUP) va agafar el PSC amb el pas canviat. El president Mas va demostrar que era possible fer un pregunta inclusiva. No és la pregunta amb resposta binària, més senzilla, que els independentistes reclamaven, però sens dubte fomenta la participació, i redueix el vot negatiu. A Catalunya hi ha gent que vol que les coses canviïn, però no té clar això de la independència. Amb una pregunta de blanc o negre, una part de l’electorat podia no sentir-se còmode, i optar per quedar-se a casa, o directament pel no com a simple vot de protesta. Amb el desconcert inicial, alguns van assegurar de seguida que la pregunta encadenada complicava el resultat, tot i que el president Mas, que és qui ha de fer la convocatòria, va insistir que es tractava d’una sola pregunta. Això vol dir que hi haurà un únic recompte, i tres tipus de paperetes: no, sí-sí, i sí-no. Guanyarà l’opció que tregui més vots.

A la foto de l’acord faltava el PSC. Ara està molt clara la diferència entresobiranisme i independentisme. Sobiranista és qui afirma que Catalunya és una nació i per tant, té dret a decidir el seu futur. Els sis partits signants de l’acord són sobiranistes, però no tots es declaren independentistes. De fet, Unió, ICV i Esquerra Unida, per ara no s’han volgut posicionar pel que fa a la segona part de la pregunta. Ara bé, és el PSC un partit sobiranista? A mitges. Segons els seus principis fundacionals i el programa amb què es va presentar a les darreres eleccions, s’ha de dir que sí. En aquest sentit, molts regidors i alcaldes del PSC han votat positivament mocions de suport a l'exercici del dret a l'autodeterminació. Però la direcció del PSC se n’ha desmarcat i ha fet un viratge cap a posicions properes al PP, seguint les directrius de Rubalcaba i la presidenta d’Andalusia.

Madrid està convençut que això del sobiranisme és cosa de CiU i el president Mas. Com que tot ho llegeixen en clau electoral, quan van veure el president anunciant la pregunta i la data del referèndum, van interpretar que era el tret de sortida de la precampanya de les eleccions europees. El PSOE va exigir adhesió als seus socis catalans, i el PP va muntar la Convenció celebrada a Barcelona aquest mes de gener. Vistes les actituds respectives, és evident que Catalunya no els importa gens ni mica, i només els interessen els vots de fora de Catalunya, perquè l’anticatalisme ven. Si pensessin mínimament en Catalunya, ni que fos tan sols pels vots, no farien el que fan, ni dirien el que diuen.

El que costa més d’entendre és el paper d'estrassa que està fent el PSC. Pere Navarro ha fet d’alcalde durant nou anys, i està acostumat a manar. Fins fa quatre dies sorprenia tothom plantant cara al PSOE (votació al Congrés trencant la disciplina de vot en dues ocasions, proposta per iniciar una segona transició sobre noves bases institucionals, feta en el marc d’una conferencia a la Cambra de Comerç de Barcelona, de la qual tan sols va transcendir la seva petició d’abdicació del rei). Darrerament, en canvi, ha optat pel seguidisme sense matisos, en clar contrast amb el seu passat d’alcalde, humiliant el sector catalanista del partit, i portant el PSC al desastre electoral, només per fer feliç el PSOE.

La pregunta encadenada donava al PSC una oportunitat d’or, probablement l’última, per rectificar, per tornar als seus orígens i posar-se al costat del catalanisme en el ple del Parlament del 16 de gener, que va aprovar la via legal per demanar al Congrés la cessió de la competència de fer referèndums. Diuen que rectificar és de savis. En lloc d’això, el PSC ha girat l’esquena a aquest clam del poble, tan estès i transversal, a favor d’exercir el dret d’autodeterminació, renunciant a ser el partit de majories que fins fa poc ha estat.