Per què els diem díscols si volem dir coherents?

Eva Piquer


Admiro la coherència i l'honestedat que han demostrat aquesta setmana els mal anomenats “díscols” del PSC. Votar en contra del que et dicta el partit no és gens fàcil (i ni tan sols estaria justificat, en un sistema de llistes tancades com el nostre, si no fos que Marina Geli, Joan Ignasi Elena i Núria Ventura han desobeït el partit per obeir el seu programa electoral).

Si aspirem a regenerar de debò la democràcia, hauríem de tendir a eliminar la partitocràcia. Això s'aconseguiria, crec, amb un sistema electoral en què els representants del poble ho fossin de veritat i no quedessin al marge d'unes decisions que ara controlen les cúpules dels partits. Una possible solució passaria per instaurar llistes obertes o, potser millor, per escollir diputats de districte. Seria indiscutiblement bo que els diputats s'haguessin de guanyar l'escó entre els electors i que haguessin de retre comptes als ciutadans en primera persona. Encomanats a la pròpia responsabilitat individual, aquests diputats haurien de decidir sempre a consciència, que és més complicat però infinitament més gratificant que limitar-se a complir ordres.

Només els fanàtics no volen pensar. Un individu passiu intel·lectualment no és un individu lliure. O tens llibertat per actuar com penses, o acabaràs pensant com actues. I no és cert que siguem el que mengem: si de cas, som el que pensem i som el que fem.

L'oportunitat de construir un país nou ens hauria de servir per fer les coses millor i per esquivar uns vicis que la política arrossega des de fa massa temps i no sap o no vol espolsar-se del damunt. La llàstima és que els menys interessats a eliminar la disciplina de partit i les llistes tancades són els mateixos partits. Conduir un ramat és més còmode que no pas deixar que totes les ovelles tinguin veu, a part de tenir vot. Si una ovella s'esgarria, li exigeixes que deixi l'escó i avall. Navarro style.

Ja us ho ha dit mig país per Twitter, mar i aire. Però d'agraïments no n'anem sobrats, en aquest món en què els elogis van cars i els insults es regalen. Marina, Joan Ignasi i Núria: moltes gràcies.