Un incendi per a apagar un foc

Ahir vam assistir a un insòlit espectacle de matemàtica recreativa i de poca traça política alhora. La societat catalana fa anys que ha guanyat la batalla de la denúncia del dèficit fiscal. Només els extremismes més intransigents s'entesten encara a considerar apropiat el drenatge fiscal dels nostres diners per part d'Espanya. Però la immensa majoria de la població sap que no hi ha cap justificació possible per a una maniobra econòmica que ultrapassa qualsevol límit. Sobretot perquè empobreix d'una manera indiscutible els qui més contribuïm a la riquesa general.

Entenguem-nos: les balances fiscals, l'estat no les publicaria mai si no fos per a mirar de combatre, amb una mentida estatística, la feina feta durant anys per la societat catalana. Els acadèmics i els polítics catalans han fet inevitable un exercici que l'estat s'hauria volgut estalviar. I, tot i que han fet tantes trampes com han sabut, no han pogut negar l'evidència.

El fet més curiós és que a Madrid estan contents perquè creuen haver demostrat que no ens roben tant com diem que ens roben --i ja em perdonareu l'expressió, però ens roben. I no és tan solament això. Però hi ha una cosa més increïble, perquè a Madrid han comès un error encara molt més greu: per dir que no roben a Catalunya tant com nosaltres diem han de reconèixer també de manera oficial que roben al País Valencià i a les Illes. Fantàstic! Han originat un incendi per a provar d'apagar un foc. Simplement brillant.

Tan brillant que els presidents de la Generalitat Valenciana i del Govern de les Illes Balears, membres acreditats i conspicus del PP, han hagut de posar el crit al cel. Fins i tot ells! Fabra diu que el comportament de l'estat espanyol envers la Generalitat Valenciana és injust i Bauzá exigeix que l'estat tracte dignament les Illes. Qui ho havia de dir...

La societat valenciana, sobretot, viu un procés de canvi accelerat. Els empresaris apunten directament a Madrid com a causa de tots els mals i demanen concòrdia amb Catalunya. El PP s'enfonsa electoralment. El nacionalisme viu un moment dolç i entra amb força a totes les institucions. I, enmig d'aquest panorama, Espanya ens fa el favor d'explicar de manera oficial que ens discrimina i ens saqueja. Concretament, a cada valencià l'estat li furta 394 euros l'any, a cada mallorquí, menorquí o eivissenc 1.329 euros i a cada ciutadà del Principat 1.119. Ep!, això amb els seus càlculs tramposos i tot.

Potser sí que el famós dic de què tant parla Fabra s'esbotzarà més aviat que no ens pensàvem. De moment des de Madrid semblen obstinats a aconseguir-ho...