Estem arribant a l'últim capítol de l'obra de terror que representa la LOMQE, més coneguda com a Llei Wert d'educació. Aquesta llei, qüestionada per gairebé tothom, a dins i a fora de Catalunya és un text que té com a base una concepció centralista, uniformadora i autoritària de l'Estat, que no suma i que pretén imposar totes les dèries més ràncies del PP.
La Llei Wert és una llei ultraconservadora que no només no resoldrà els problemes que avui té l'educació sinó que en crearà de nous. Quan en tots els països avançats del món s'aposta per una educació de qualitat, es dissenyen polítiques de formació inicial i permanent del professorat, es dóna autonomia als centres per avaluar-ne, després, els resultats, s'anima a compartir bones pràctiques pedagògiques, que després incidiran en el sistema amb l'objectiu de l'excel·lència, Espanya ens vol imposar una escola del segle XVIII, que segrega l'alumnat, que no té en compte la cohesió social i que, en un moment de crisi com l'actual, no queda clar com es podrà finançar.
Però tot això al senyor Wert li rellisca. Ell és al govern amb la missió de redimir Espanya dels accessos de les autonomies, sobretot dels excessos de l'autonomia catalana, que, a parer seu i mitjançant l'escola, s'ha convertit en una fàbrica d'independentistes. Ell està cridat a portar el ramat a la cleda i tot ho subordina a aquest objectiu.
S'ha explicat perfectament la importància que, per conservar la vitalitat i l'ús de la nostra llengua i per a la cohesió social, ha tingut i té l'escola catalana. La mobilització ciutadana en defensa de la metodologia d'immersió ha estat molt important, però potser hi ha altres aspectes de la llei que han passat més desapercebuts i que tenen una importància cabdal. Em refereixo al currículum i a l'avaluació dels continguts. D'acord amb la Llei Wert el currículum troncal és a dir el programa de les matèries bàsiques, matemàtiques, llengua castellana, llengua anglesa, socials i ciències naturals serà totalment definit pel Ministeri. Pretenen poder afirmar: “Si hoy es martes, todos los alumnos de España estan estudiando el Cid Campeador”. En relació amb aquest tema la consellera Rigau deia: “Les comunitats, curricularment, passem a ser delegacions del govern central”.
Aquest fet podria no ser transcendent si l'avaluació es decidís a cada centre, com fins ara. Però precisament per tenir-ho tot lligat i ben lligat la llei ja preveu que l'Estat tingui el control de l'avaluació. Els exàmens arribaran als centres lacats i ben lacats, ves a saber si tancats amb cera i amb l'empremta de l'anell d'en Wert, com a l'Edat Mitjana.
Tot plegat és molt, molt preocupant. El front anti-LOMQE (Catalunya, Andalusia, País Basc, Canàries i Astúries) va intentar frenar l' últim tràmit al Senat només va aconseguir que s'apliqués d'acord amb un calendari esglaonat però, amb paraules d'en Wert “no afectarà en cap cas la immediata entrada en vigor de la llei”.
En Wert té pressa, nosaltres en tenim més.
La Llei Wert és una llei ultraconservadora que no només no resoldrà els problemes que avui té l'educació sinó que en crearà de nous. Quan en tots els països avançats del món s'aposta per una educació de qualitat, es dissenyen polítiques de formació inicial i permanent del professorat, es dóna autonomia als centres per avaluar-ne, després, els resultats, s'anima a compartir bones pràctiques pedagògiques, que després incidiran en el sistema amb l'objectiu de l'excel·lència, Espanya ens vol imposar una escola del segle XVIII, que segrega l'alumnat, que no té en compte la cohesió social i que, en un moment de crisi com l'actual, no queda clar com es podrà finançar.
Però tot això al senyor Wert li rellisca. Ell és al govern amb la missió de redimir Espanya dels accessos de les autonomies, sobretot dels excessos de l'autonomia catalana, que, a parer seu i mitjançant l'escola, s'ha convertit en una fàbrica d'independentistes. Ell està cridat a portar el ramat a la cleda i tot ho subordina a aquest objectiu.
S'ha explicat perfectament la importància que, per conservar la vitalitat i l'ús de la nostra llengua i per a la cohesió social, ha tingut i té l'escola catalana. La mobilització ciutadana en defensa de la metodologia d'immersió ha estat molt important, però potser hi ha altres aspectes de la llei que han passat més desapercebuts i que tenen una importància cabdal. Em refereixo al currículum i a l'avaluació dels continguts. D'acord amb la Llei Wert el currículum troncal és a dir el programa de les matèries bàsiques, matemàtiques, llengua castellana, llengua anglesa, socials i ciències naturals serà totalment definit pel Ministeri. Pretenen poder afirmar: “Si hoy es martes, todos los alumnos de España estan estudiando el Cid Campeador”. En relació amb aquest tema la consellera Rigau deia: “Les comunitats, curricularment, passem a ser delegacions del govern central”.
Aquest fet podria no ser transcendent si l'avaluació es decidís a cada centre, com fins ara. Però precisament per tenir-ho tot lligat i ben lligat la llei ja preveu que l'Estat tingui el control de l'avaluació. Els exàmens arribaran als centres lacats i ben lacats, ves a saber si tancats amb cera i amb l'empremta de l'anell d'en Wert, com a l'Edat Mitjana.
Tot plegat és molt, molt preocupant. El front anti-LOMQE (Catalunya, Andalusia, País Basc, Canàries i Astúries) va intentar frenar l' últim tràmit al Senat només va aconseguir que s'apliqués d'acord amb un calendari esglaonat però, amb paraules d'en Wert “no afectarà en cap cas la immediata entrada en vigor de la llei”.
En Wert té pressa, nosaltres en tenim més.
No hay comentarios:
Publicar un comentario