Ciudadanos, el PP i la premsa internacional
«És prodigiós que persones que El Mundo o La Razón com a paradigmes de la premsa lliure i independent tinguin el desvergonyiment d’acusar el FT de deixar-se comprar»
Francesc Puigpelat
El nivell del debat per la banda unionista no ha estat mai, diguem-ne, brillant. Es detecta una manca alarmant de profunditat i autocrítica, i una tendència a la caricatura que fa riure. Fa poc, l’exdirector d’El Periódico, Rafael Nadal, que no és exactament un sobiranista, ho posava de manifest en un article a La Vanguardia: en el debat sobre la independència, sembla que només hi ha un bàndol que es pren seriosament la molèstia de buscar arguments i convèncer els indecisos, mentre que l’altre només busca titulars i aplaudiments dels ja convençuts.
Una mostra ben clara han estat les reaccions a la publicació, per part del Financial Times, d’un editorial en el qual s’emplaça a Mariano Rajoy a moure fitxa i a presentar una oferta acceptable als catalans en forma de tercera via. Quina ha estat la reacció del PP i de Ciudadanos? Acusar de corrupció el FT, un dels diaris més prestigiosos del món, ja que la Generalitat... hauria pagat 300.000 euros per l’article!
Per a qualsevol persona que sàpiga alguna cosa de com funcionen el món i el periodisme, aquesta és una animalada com una catedral. En aquest assumpte, al PP i Ciudadanos se’ls noten els tics autoritaris i la vella dita del “cree el ladrón, que todos son de su condición”. És clar: a Espanya estan acostumats a una premsa i una televisió que tenen un nivell de manipulació i interferència partidista insòlites. Els diaris de la Brunete Mediàtica arriben a unes cotes excepcionals. I no cal dir el que passa a TVE cada cop que el govern de Madrid passa de PP a PSOE i viceversa. És realment prodigiós que persones que consideren El Mundo o La Razón com a paradigmes de la premsa lliure i independent (!?) tinguin el desvergonyiment d’acusar el Financial Times de deixar-se comprar a canvi de 300.000 euros pel president de la Generalitat.
Amb tot plegat, queda clar que Ciudadanos i el PP rebutgen el debat. No els interessa entrar en el contingut d’un editorial del FT, com abans no ho han fet amb altres d’anàlegs del The Wall Street Journal o el The Economist. Debatre? Per a què? És molt més fàcil i dóna més titulars dir que la Generalitat compra els diaris de Londres (!?). És una prolongació de les cançonetes de sempre: el procés sobiranista és culpa d’un rentat de cervell de l’escola, o de TV3, o de l’avarícia de les elits catalanes, o de la por d’Artur Mas a perdre la poltrona, o d’una conxorxa ordida entre ETA i els islamistes, o del clima de terror (¡?) que es viu als carrers d’arreu de Catalunya.
És més fàcil parlar de totes aquestes bajanades que no pas debatre seriosament. És per això que l’unionisme està perdent el debat per golejada i només obté els aplaudiments dels hooligans. Per simple incompareixença.
Una mostra ben clara han estat les reaccions a la publicació, per part del Financial Times, d’un editorial en el qual s’emplaça a Mariano Rajoy a moure fitxa i a presentar una oferta acceptable als catalans en forma de tercera via. Quina ha estat la reacció del PP i de Ciudadanos? Acusar de corrupció el FT, un dels diaris més prestigiosos del món, ja que la Generalitat... hauria pagat 300.000 euros per l’article!
Per a qualsevol persona que sàpiga alguna cosa de com funcionen el món i el periodisme, aquesta és una animalada com una catedral. En aquest assumpte, al PP i Ciudadanos se’ls noten els tics autoritaris i la vella dita del “cree el ladrón, que todos son de su condición”. És clar: a Espanya estan acostumats a una premsa i una televisió que tenen un nivell de manipulació i interferència partidista insòlites. Els diaris de la Brunete Mediàtica arriben a unes cotes excepcionals. I no cal dir el que passa a TVE cada cop que el govern de Madrid passa de PP a PSOE i viceversa. És realment prodigiós que persones que consideren El Mundo o La Razón com a paradigmes de la premsa lliure i independent (!?) tinguin el desvergonyiment d’acusar el Financial Times de deixar-se comprar a canvi de 300.000 euros pel president de la Generalitat.
Amb tot plegat, queda clar que Ciudadanos i el PP rebutgen el debat. No els interessa entrar en el contingut d’un editorial del FT, com abans no ho han fet amb altres d’anàlegs del The Wall Street Journal o el The Economist. Debatre? Per a què? És molt més fàcil i dóna més titulars dir que la Generalitat compra els diaris de Londres (!?). És una prolongació de les cançonetes de sempre: el procés sobiranista és culpa d’un rentat de cervell de l’escola, o de TV3, o de l’avarícia de les elits catalanes, o de la por d’Artur Mas a perdre la poltrona, o d’una conxorxa ordida entre ETA i els islamistes, o del clima de terror (¡?) que es viu als carrers d’arreu de Catalunya.
És més fàcil parlar de totes aquestes bajanades que no pas debatre seriosament. És per això que l’unionisme està perdent el debat per golejada i només obté els aplaudiments dels hooligans. Per simple incompareixença.
No hay comentarios:
Publicar un comentario