La crispació té nom de dona
«La líder d'UPyD representa el pitjor de la política d'aquest país no perquè es comporti com una oportunista desmemoriada, sinó perquè ho fa com una arribista malintencionada»
Pilar Antillach | Actualitzat el 06/05/2014 a les 00:01h
La crispació té nom de dona als passadissos del Congrés i a la porta de la catedral de Terrassa. En el primer cas és diu Rosa Díez i comença a ser inacceptable la crispació que la líder de UPyD genera només obrir la boca. Com estem en campanya electoral i cal posar cullerada en tot el que sigui susceptible d'arramblar un vot o fer-lo perdre, la darrera ocurrència –com diria Rajoy- de Díez ha estat titllar d'“insuportable” el clima de tensió i violència que es viu a Catalunya per culpa de la deriva sobiranista a la qual atribueix, sens dubte, l 'agressió a Pere Navarro per part d'una conciutadana.
Quan Díez compartia les mateixes sigles de partit que Navarro des de la conselleria de Turisme i Comerç del Govern basc (PNB-PSOE) exhibia el “Ven i cuéntalo” de l'anunci publicitari com a antídot contra ETA i el paquet bomba que el terroristes li van enviar a casa. ETA ja és història i la memòria, històrica o recent, no li és útil a la líder d'UPyD en el seu discurs de la por habitual que, acompanyat de l'exabrupte de passadís d'altres estadistes, és el que genera els titulars més cridaners.
La líder d'UPyD representa el pitjor de la política d'aquest país no perquè es comporti com una oportunista desmemoriada, sinó perquè ho fa com una arribista mal intencionada: sap perfectament que a Catalunya no hi ha violència i si aquest infundi l'escampa algú que ha tingut càrrecs i responsabilitats públiques a Euskadi (1991-97) en els pitjors anys del terrorisme d'ETA, i per tant amb coneixement de causa, a banda de mal intencionat és abominable.
Rosa Díez diu que hi ha una “doble vara de mesurar” alhora de condemnar els insults i les agressions als polítics. En el seu cas, aquesta “doble vara” consisteix a atiar l'imaginari foc de la violència a Catalunya, oblidant que des de la conselleria que ella dirigia es pagaven anuncis a tota Espanya d'un eslògan turístic com “Ven i cuéntalo” en un moment especialment sagnant a Euskadi en el que un centenar de persones, entre elles Gregorio Ordóñez, Fernando Múgica o Miguel Àngel Blanco, van ser assassinades per ETA. Quan li van retreure el sarcasme del lema i l'humorista Mingote en va fer un acudit, Díez es va querellar. Com si frivolitzar amb la violència només ho pogués fer ella. El populisme de batalla de Díez, amb la fal·làcia de la violència sobiranista, és més crispant i perillóss que tots els insults i escridassades a polítics que s'hagin pogut produir fins ara.
Pere Navarro no hauria de caure en el parany de l'exconsellera basca. Tampoc la premsa. No s'explica que, deu dies després, encara no sapiguem qui és la presumpta agressora i que no hi hagi un relat dels fets de manera precisa i contrastada per part de la víctima. Cosa que només ha servit per afavorir les interpretacions més estrambòtiques, humor inclòs.
Quan Díez compartia les mateixes sigles de partit que Navarro des de la conselleria de Turisme i Comerç del Govern basc (PNB-PSOE) exhibia el “Ven i cuéntalo” de l'anunci publicitari com a antídot contra ETA i el paquet bomba que el terroristes li van enviar a casa. ETA ja és història i la memòria, històrica o recent, no li és útil a la líder d'UPyD en el seu discurs de la por habitual que, acompanyat de l'exabrupte de passadís d'altres estadistes, és el que genera els titulars més cridaners.
La líder d'UPyD representa el pitjor de la política d'aquest país no perquè es comporti com una oportunista desmemoriada, sinó perquè ho fa com una arribista mal intencionada: sap perfectament que a Catalunya no hi ha violència i si aquest infundi l'escampa algú que ha tingut càrrecs i responsabilitats públiques a Euskadi (1991-97) en els pitjors anys del terrorisme d'ETA, i per tant amb coneixement de causa, a banda de mal intencionat és abominable.
Rosa Díez diu que hi ha una “doble vara de mesurar” alhora de condemnar els insults i les agressions als polítics. En el seu cas, aquesta “doble vara” consisteix a atiar l'imaginari foc de la violència a Catalunya, oblidant que des de la conselleria que ella dirigia es pagaven anuncis a tota Espanya d'un eslògan turístic com “Ven i cuéntalo” en un moment especialment sagnant a Euskadi en el que un centenar de persones, entre elles Gregorio Ordóñez, Fernando Múgica o Miguel Àngel Blanco, van ser assassinades per ETA. Quan li van retreure el sarcasme del lema i l'humorista Mingote en va fer un acudit, Díez es va querellar. Com si frivolitzar amb la violència només ho pogués fer ella. El populisme de batalla de Díez, amb la fal·làcia de la violència sobiranista, és més crispant i perillóss que tots els insults i escridassades a polítics que s'hagin pogut produir fins ara.
Pere Navarro no hauria de caure en el parany de l'exconsellera basca. Tampoc la premsa. No s'explica que, deu dies després, encara no sapiguem qui és la presumpta agressora i que no hi hagi un relat dels fets de manera precisa i contrastada per part de la víctima. Cosa que només ha servit per afavorir les interpretacions més estrambòtiques, humor inclòs.
No hay comentarios:
Publicar un comentario