Benvolguda direcció del PSC:
Salvador Cot
Ahir el portaveu socialista al Parlament, Maurici Lucena, em va fer arribar el malestar del partit pel meu article. I, com que crec que algunes de les seves precisions són raonables, m'agradaria fer un parell d'aclariments i una disculpa concreta, així com refermar alguns arguments.
El PSC s'ha sentit ofès per la relació que vaig fer entre la impunitat de Billy el Niño, un policia torturador de finals del franquisme, i l'acció política del socialisme català. Aquí vull ser més precís. Tot i que l'Audiència Nacional exonera l'agent franquista per suposada prescripció dels delictes, la base política que fa invulnerables els criminals de la dictadura és la Llei d'Amnistia de 1977. Es tracta d'una llei de punt i final que exonera "Els delictes comesos pels funcionaris i agents de l'ordre públic contra l'exercici dels drets de les persones". Per aquí s'escapa Billy el Niño, amb la complaença de les institucions espanyoles.
La Llei d'Amnistia és la peça clau sobre la que es munta la transició del franquisme a la democràcia. És una creació política del PSC? No. O no només. Aquesta llei la van votar la majoria dels partits, incloses la dreta i l'esquerra catalanes. En aquest sentit, el catalanisme polític també n'és responsable. La diferència estratègica, que no moral, és que gran part del catalanisme ja no se sent representat per aquells pactes i, en canvi, el PSC sí. D'aquí la justificació d'aquesta frase que, crec, és una afirmació sostenible: "El PSOE i Pere Navarro estan d'acord amb la impunitat de Billy el Niño i de tots els que van exercir la violència durant el franquisme".
Un segon aspecte que ha molestat la direcció del PSC és la vinculació entre les seves sigles i les del GAL. Concretament, això: "Tampoc no cal insistir sobre la condició moral del PSC pel que fa als 29 assassinats del GAL, tots ells amb Narcís Serra de ministre de Defensa". Maurici Lucena em va fer notar que de terrorisme d'estat n'hi havia abans, i és cert. Però el GAL va existir únicament en l'època del PSOE. El 16 d'octubre de 1983 van ser segrestats i assassinats Lasa i Zabala i el 20 de setembre de 1989 va esclatar una carta bomba adreçada al domicili d'un dirigent d'Herri Batasuna, morint el carter que la transportava. Narcís Serra, del PSC, va ser ministre de Defensa entre 1982 i 1991. Té raó el PSC quan diu que Serra, a diferència de Vera o Barrionuevo, no va ser mai inculpat. Però també és cert que aquella violència mai no va semblar que preocupés especialment el partit de Narcís Serra, d'aquí n'extrec la "condició moral".
I una disculpa. No em vaig expressar bé escrivint que "A Pere Navarro tota aquesta violència li sembla correcta i legítima". Pere Navarro no és una persona que jusfiqui la violència, en absolut. El que vull dir és que la carrera política de Pere Navarro ha travessat totes aquestes circumstàncies històriques sense que se li recordi una sola declaració relativa al clima que generaven aquelles violències que van ocupar les portades dels diaris al llarg de molts anys, incloses les 45 detencions preolímpiques, amb condemna a l'estat espanyol per part del Tribunal d'Estrasburg.
Per acabar, a molta gent ens sap greu que Pere Navarro hagi fet una acusació genèrica al sobiranisme, afirmant que la seva acció política ha generat "un clima de crispació". Això, a l'entendre de molts milers de persones, és ultrapassar una línia vermella. Lucena diu, segurament amb raó, que avui dia els independentistes viuen en l'hegemonia política i el PSC, no. Personalment, lluitaré perquè aquesta hegemonia serveixi perquè el futur estat català persegueixi penalment Billy el Niño i el terrorisme d'estat sigui impossible. Però em puc equivocar. Així que, si la República Catalana xipolleja entre les clavegueres i jo me'n despreocupo, qualsevol tindrà dret a publicar un article com el que jo vaig escriure ahir.
El PSC s'ha sentit ofès per la relació que vaig fer entre la impunitat de Billy el Niño, un policia torturador de finals del franquisme, i l'acció política del socialisme català. Aquí vull ser més precís. Tot i que l'Audiència Nacional exonera l'agent franquista per suposada prescripció dels delictes, la base política que fa invulnerables els criminals de la dictadura és la Llei d'Amnistia de 1977. Es tracta d'una llei de punt i final que exonera "Els delictes comesos pels funcionaris i agents de l'ordre públic contra l'exercici dels drets de les persones". Per aquí s'escapa Billy el Niño, amb la complaença de les institucions espanyoles.
La Llei d'Amnistia és la peça clau sobre la que es munta la transició del franquisme a la democràcia. És una creació política del PSC? No. O no només. Aquesta llei la van votar la majoria dels partits, incloses la dreta i l'esquerra catalanes. En aquest sentit, el catalanisme polític també n'és responsable. La diferència estratègica, que no moral, és que gran part del catalanisme ja no se sent representat per aquells pactes i, en canvi, el PSC sí. D'aquí la justificació d'aquesta frase que, crec, és una afirmació sostenible: "El PSOE i Pere Navarro estan d'acord amb la impunitat de Billy el Niño i de tots els que van exercir la violència durant el franquisme".
Un segon aspecte que ha molestat la direcció del PSC és la vinculació entre les seves sigles i les del GAL. Concretament, això: "Tampoc no cal insistir sobre la condició moral del PSC pel que fa als 29 assassinats del GAL, tots ells amb Narcís Serra de ministre de Defensa". Maurici Lucena em va fer notar que de terrorisme d'estat n'hi havia abans, i és cert. Però el GAL va existir únicament en l'època del PSOE. El 16 d'octubre de 1983 van ser segrestats i assassinats Lasa i Zabala i el 20 de setembre de 1989 va esclatar una carta bomba adreçada al domicili d'un dirigent d'Herri Batasuna, morint el carter que la transportava. Narcís Serra, del PSC, va ser ministre de Defensa entre 1982 i 1991. Té raó el PSC quan diu que Serra, a diferència de Vera o Barrionuevo, no va ser mai inculpat. Però també és cert que aquella violència mai no va semblar que preocupés especialment el partit de Narcís Serra, d'aquí n'extrec la "condició moral".
I una disculpa. No em vaig expressar bé escrivint que "A Pere Navarro tota aquesta violència li sembla correcta i legítima". Pere Navarro no és una persona que jusfiqui la violència, en absolut. El que vull dir és que la carrera política de Pere Navarro ha travessat totes aquestes circumstàncies històriques sense que se li recordi una sola declaració relativa al clima que generaven aquelles violències que van ocupar les portades dels diaris al llarg de molts anys, incloses les 45 detencions preolímpiques, amb condemna a l'estat espanyol per part del Tribunal d'Estrasburg.
Per acabar, a molta gent ens sap greu que Pere Navarro hagi fet una acusació genèrica al sobiranisme, afirmant que la seva acció política ha generat "un clima de crispació". Això, a l'entendre de molts milers de persones, és ultrapassar una línia vermella. Lucena diu, segurament amb raó, que avui dia els independentistes viuen en l'hegemonia política i el PSC, no. Personalment, lluitaré perquè aquesta hegemonia serveixi perquè el futur estat català persegueixi penalment Billy el Niño i el terrorisme d'estat sigui impossible. Però em puc equivocar. Així que, si la República Catalana xipolleja entre les clavegueres i jo me'n despreocupo, qualsevol tindrà dret a publicar un article com el que jo vaig escriure ahir.
No hay comentarios:
Publicar un comentario