El rerefons

La part més positiva de la polèmica sobre les declaracions de Raimon és que incita a parlar dels perills que ell sap veure: bàsicament, com es farà el referèndum i com quedarem la resta dels Països Catalans. Raimon tem que la independència del Principat porte molts més problemes encara per al País Valencià. No en tenim cap certesa. Personalment, crec que la independència del Principat serà bona, perquè Espanya difícilment podrà pressionar més els valencians. Més que no ho fa ja avui. En canvi, em sembla evident que, perdut el Principat, Espanya es trobarà obligada a escanyar-nos encara més i la conseqüència d'això no necessàriament serà, però podria ser, molt semblant a la viscuda al Principat: del 'català emprenyat' al 'valencià emprenyat' hi ha una distància més curta que no sembla. I un fil conductor, el supremacisme espanyol, que no canviarà d'actitud ni després de veure les conseqüències de la seua ceguesa.

Dit tot això, és evident que els valencians tindrem molta feina si volem fer veure als nostres conciutadans com arriba a ser perniciós de viure a Espanya. Però també tindrem una nova fortitud, un nou tauler de joc, que no podem menystenir. Fins i tot en el cas que el Principat no faça res en favor nostre, la seua sola existència tindrà conseqüències positives per a molts valencians, eivissencs o fragatins --i no cal dir per a la gent de Perpinyà, que ja anomena Catalunya el seu tros de terreny, el mateix nom del futur estat independent.

Ara, no crec que siga assenyat de negligir que aquest afer no és un afer de valencians. La independència del Principat l'aconseguirem gràcies a l'allau de nova gent que s'ha convençut que és la solució més raonable possible. És aquesta normalització, la gran sort que tenim. Però no és un fet menor entendre i constatar que aquesta gent nova normalment prové d'una cultura política molt més espanyola que no la del nacionalisme tradicional, una cultura política en què els Països Catalans simplement no existeixen. O fins i tot són una nosa.

I, tanmateix, afirme que els Països Catalans són útils perquè representen una de les pedres de toc més sòlides, una de les fites més clares a l'hora de mostrar on som prests a arribar i com de fort estem disposats a jugar. Però jo no m'enganye: és molt difícil de discutir que seran el preu que pagarem per aquesta independència, segurament juntament amb l'oficialitat indiscutible de l'espanyol. I això mateix ja explica per què són tan importants, car no se m'acut res millor per a demostrar que podríem acabar tenint la independència més 'espanyola' possible, en què la diferència entre l'actual comunitat autònoma i la futura república siga tan escassa com puga ser.