Plurilingüisme selectiu
«Em demano què hauria passat si, en comptes d'una conversa telefònica entre dues persones lusoparlants, s’hagués tractat d’alguna de les concursants catalanes»
Josep-Lluís Carod-Rovira
Hi ha un programa en una televisió espanyola que consisteix a tancar una sèrie de gent en una illa, enmig de l’oceà, gent sembla ser que coneguda en el món dit del cor, en algun cas una mica “friqui”. La cosa sembla que consisteix a veure qui és capaç de sobreviure a les diferents adversitats fins al final, adversitats no sols climatològiques, sinó també de duresa en les condicions de vida, alimentació escassa i tots els problemes que comporta la convivència per a la condició humana, en un context hostil. Programes d’aquest tipus i, segurament, en contextos encara més extrems, solen ser habituals en moltes televisions privades d’arreu del món i, pel que sembla, amb un cert èxit. No entraré ara a manifestar el meu parer sobre aquest tipus de programes, sinó que em referiré, tan sols, a un aspecte concret que hi ha ocorregut aquest mateix dilluns.
Entre els diversos participants d’aquesta edició hi ha un parell de catalanes i una portuguesa, germana aquesta del jugador de futbol Cristiano Ronaldo. Si he comprès bé el que m’expliquen, els organitzadors preparen alguna sorpresa agradable als concursants per a fer-los més suportable l’estada en aquest lloc remot, com ara visites inesperades d’algun familiar o bé converses telefòniques produïdes per sorpresa. El 5 de maig, la germana de Ronaldo va rebre una trucada telefònica, en directe durant el programa, i va poder parlar amb la seva mare, lògicament en la seva llengua, el portuguès. Des del punt de vista formal tot va ser impecable i normal, el presentador demanava a la concursant si podia anar traduint el que deia la seva progenitora i, fins i tot, l’animava a continuar la conversa, tot dient-li: “parla, parla en portuguès!”, com correspon a un registre espontani entre persones que tenen aquest idioma com a propi. Fins aquí, tot molt civilitzat i educat, sense cap problema, ni cap reacció de desaprovació per part del públic present al plató. Lògic, vaja...
Em demano què hauria passat si, en comptes de facilitar una conversa telefònica entre dues persones lusoparlants, s’hagués tractat d’alguna de les concursants catalanes, fent-la petar amb la mare. Hi hauria hagut la mateixa actitud de tolerància idiomàtica i respecte civilitzat cap al català, llengua oficial per a uns quants milions de ciutadans de l’estat espanyol, com hi va ser per al portuguès, oficial a l’estat veí però no a Espanya? Vistos els precedents i una simple ullada a la quotidianitat és evident que no. Hauríem sentit el conductor del programa dient ”parla, parla en català” o bé, “pots traduir-nos què diu ta mare, sisplau?”, enmig del silenci còmplice del públic i la simpatia de tothom? M’atreveixo a avançar-ne una resposta negativa. Espanya és radicalment i militantment intolerant amb la diversitat lingüística que es produeix a l’interior de les fronteres del seu estat. A Espanya només hi ha lloc per a una sola llengua: la seva. Malgrat la constitució, els estatuts d’autonomia i les diverses lleis de política lingüística, la frase franquista que omplia els carrers del nostre país un cop hi senyorejava l’exèrcit d’ocupació, els anys quarantes, continua tenint la mateixa vigència emocional, psicològica i cultural: “Si eres español, habla español”. Doncs, miri, no.
Està vist que Espanya només respecta altres llengües i el seu ús amb normalitat en tots els àmbits, si es tracta de ciutadans no espanyols, és a dir, d’un altre estat. Ja sabem, doncs, que és allò que hem de fer si volem que Espanya ens tracti amb respecte: convertir-nos en ciutadans d’un altre estat i com més aviat millor. És, en realitat, l’única cosa que entén. Clar que, si el 1640, les coses haguessin anat d’una altra manera i en comptes d’independitzar-se Portugal d’Espanya ho hagués fet Catalunya, tot resolt, i ara assistiríem a la mateixa escena, però al revés.
El presentador animaria a parlar en català la concursant, en demanaria amb normalitat la traducció i, acabada la conversa, el públic aplaudiria amb cortesia. Pobra, però, de la germana de Ronaldo, ciutadana espanyola de llengua portuguesa, si hagués gosat, però, d’expressar-se en portuguès, en una televisió del seu estat! La desaprovació del públic s’hauria fet sentir i la xarxa s’hauria omplert de missatges xenòfobs fent referència a la mala educació de la concursant, atès que parlava “para toda España”, com passa sempre, cada dia, en milers de circumstàncies diverses, però sempre amb el mateix fons. Així són les coses. O sigui que, com que és “para toda España”: adiós, muy buenas y que ustedes lo pasen bien!
Entre els diversos participants d’aquesta edició hi ha un parell de catalanes i una portuguesa, germana aquesta del jugador de futbol Cristiano Ronaldo. Si he comprès bé el que m’expliquen, els organitzadors preparen alguna sorpresa agradable als concursants per a fer-los més suportable l’estada en aquest lloc remot, com ara visites inesperades d’algun familiar o bé converses telefòniques produïdes per sorpresa. El 5 de maig, la germana de Ronaldo va rebre una trucada telefònica, en directe durant el programa, i va poder parlar amb la seva mare, lògicament en la seva llengua, el portuguès. Des del punt de vista formal tot va ser impecable i normal, el presentador demanava a la concursant si podia anar traduint el que deia la seva progenitora i, fins i tot, l’animava a continuar la conversa, tot dient-li: “parla, parla en portuguès!”, com correspon a un registre espontani entre persones que tenen aquest idioma com a propi. Fins aquí, tot molt civilitzat i educat, sense cap problema, ni cap reacció de desaprovació per part del públic present al plató. Lògic, vaja...
Em demano què hauria passat si, en comptes de facilitar una conversa telefònica entre dues persones lusoparlants, s’hagués tractat d’alguna de les concursants catalanes, fent-la petar amb la mare. Hi hauria hagut la mateixa actitud de tolerància idiomàtica i respecte civilitzat cap al català, llengua oficial per a uns quants milions de ciutadans de l’estat espanyol, com hi va ser per al portuguès, oficial a l’estat veí però no a Espanya? Vistos els precedents i una simple ullada a la quotidianitat és evident que no. Hauríem sentit el conductor del programa dient ”parla, parla en català” o bé, “pots traduir-nos què diu ta mare, sisplau?”, enmig del silenci còmplice del públic i la simpatia de tothom? M’atreveixo a avançar-ne una resposta negativa. Espanya és radicalment i militantment intolerant amb la diversitat lingüística que es produeix a l’interior de les fronteres del seu estat. A Espanya només hi ha lloc per a una sola llengua: la seva. Malgrat la constitució, els estatuts d’autonomia i les diverses lleis de política lingüística, la frase franquista que omplia els carrers del nostre país un cop hi senyorejava l’exèrcit d’ocupació, els anys quarantes, continua tenint la mateixa vigència emocional, psicològica i cultural: “Si eres español, habla español”. Doncs, miri, no.
Està vist que Espanya només respecta altres llengües i el seu ús amb normalitat en tots els àmbits, si es tracta de ciutadans no espanyols, és a dir, d’un altre estat. Ja sabem, doncs, que és allò que hem de fer si volem que Espanya ens tracti amb respecte: convertir-nos en ciutadans d’un altre estat i com més aviat millor. És, en realitat, l’única cosa que entén. Clar que, si el 1640, les coses haguessin anat d’una altra manera i en comptes d’independitzar-se Portugal d’Espanya ho hagués fet Catalunya, tot resolt, i ara assistiríem a la mateixa escena, però al revés.
El presentador animaria a parlar en català la concursant, en demanaria amb normalitat la traducció i, acabada la conversa, el públic aplaudiria amb cortesia. Pobra, però, de la germana de Ronaldo, ciutadana espanyola de llengua portuguesa, si hagués gosat, però, d’expressar-se en portuguès, en una televisió del seu estat! La desaprovació del públic s’hauria fet sentir i la xarxa s’hauria omplert de missatges xenòfobs fent referència a la mala educació de la concursant, atès que parlava “para toda España”, com passa sempre, cada dia, en milers de circumstàncies diverses, però sempre amb el mateix fons. Així són les coses. O sigui que, com que és “para toda España”: adiós, muy buenas y que ustedes lo pasen bien!
No hay comentarios:
Publicar un comentario