El "fracking" colonial
"El “fracking” colonial no té mai aturador, perquè està presidit per la misèria moral dels que menyspreen tant els pobles sotmesos com els habitants del seu propi territori"
Ja és de general coneixement que els senyors de la plataforma extractiva Castor han jugat a injectar vuit milions de metres cúbics de gas sobre un jaç que no els podia absorbir per falta de porositat amb la benigna intenció de multiplicar-ne per tres l’extracció dels fons marins del “golfo de Valencia” (de la resta de golfos valencians, ja se n’ocuparà la justícia, que el poder tindrà cura d’absoldre´ls). Que, mentrestant, s’hagin produït terratrèmols; que durant mesos s’hagi amagat un informe que els relacionava amb la injecció de gas; i que no se sàpiga qui va donar el vist i plau des dels ministeris a la continuïtat del desficaci, tot plegat no és sinó la manifestació de l’esperit colonial amb què són tractats els afers d’aquesta part mediterrània de l’Estat sotmesa a la constitució espanyola. Diré més: amb un esperit colonial de sotsprefecte, perquè, com que tot això està succeint en “aigües de ningú”, o sigui, de “frontera” (com a la novel.la de Joan Todó, “L’horitzó primer”), el govern regional valencià, a mans del PP, no hi vol fer res, mentre que el govern regional català no hi pot fer res (si voluntat n’hi hagués). Com de costum, ha estat la mobilització de la gent del país que hi ha plantat cara creant una mena de “contraplataformes”, com Aturem el Fracking, en defensa de la terra, per aturar el neocolonialisme depredador, i per posar en dubte la submissió del treball als dictats del capitalisme especulatiu. (No per casualitat es parla de 1.700 milions d’euros d’indemnització a l’empresa de Florentino Pérez, rei de la llotja del Bernabeu, en cas que s’hagués de desmantellar la plataforma marina aixecada enfront de Vinarós.)
¿És una posició casual, aquest “fracking” colonial? De cap de les maneres: es tracta d’una ideologia d’Estat, aplicada sistemàticament per cobrir qualsevol esdeveniment que tingui a veure amb el conjunt dels Països Catalans. ¿O no és un intent de “fracking” colonial, la persecució sistemàtica i planificada de la llengua? ¿O la construcció del corredor mediterrani enfront de l’anomenat “corredor central” i la dilapidació de l’AVE? ¿O la corrupció com a tècnica política per posar en dubte la necessitat del poder propi entre la gent? ¿O la comparació entre el procés independentista del Principat i el desordre neoimperial d’Ucraïna? ¿O l’ús farisaic dels comentaris sobre les declaracions de Raimon? Tot plegat amb l’expressa i malèvola intenció de traçar una línia virtual de falla tectònica a còpia d’esmentar-la i propagar-la per crear els efectes perseguits: la fractura real de la nació i, dintre de cada
part de la nació, la fractura entre la pròpia gent. El “fracking” colonial no té mai aturador, perquè està presidit per la misèria moral dels que menyspreen tant els pobles sotmesos com els habitants del seu propi territori. I no és de menor importància, per als seus designis, la captació d’agents a la colònia mateixa, tant si en són conscients com si no: performadors d’opinió, manipuladors d’enquestes, difusors d’insídies, ànimes de càntir especulatives, emissaris de la por, mòmies rescatades dels mausoleus patricis, ventrílocs rellogats a tant la funció, infusoris de fundacions en fase hiperactiva... Com a la del Senyor, tothom hi té cabuda, a la vinya catalana. Democràtics que som. O “democratítics”. Perquè vagin dient.
¿És una posició casual, aquest “fracking” colonial? De cap de les maneres: es tracta d’una ideologia d’Estat, aplicada sistemàticament per cobrir qualsevol esdeveniment que tingui a veure amb el conjunt dels Països Catalans. ¿O no és un intent de “fracking” colonial, la persecució sistemàtica i planificada de la llengua? ¿O la construcció del corredor mediterrani enfront de l’anomenat “corredor central” i la dilapidació de l’AVE? ¿O la corrupció com a tècnica política per posar en dubte la necessitat del poder propi entre la gent? ¿O la comparació entre el procés independentista del Principat i el desordre neoimperial d’Ucraïna? ¿O l’ús farisaic dels comentaris sobre les declaracions de Raimon? Tot plegat amb l’expressa i malèvola intenció de traçar una línia virtual de falla tectònica a còpia d’esmentar-la i propagar-la per crear els efectes perseguits: la fractura real de la nació i, dintre de cada
part de la nació, la fractura entre la pròpia gent. El “fracking” colonial no té mai aturador, perquè està presidit per la misèria moral dels que menyspreen tant els pobles sotmesos com els habitants del seu propi territori. I no és de menor importància, per als seus designis, la captació d’agents a la colònia mateixa, tant si en són conscients com si no: performadors d’opinió, manipuladors d’enquestes, difusors d’insídies, ànimes de càntir especulatives, emissaris de la por, mòmies rescatades dels mausoleus patricis, ventrílocs rellogats a tant la funció, infusoris de fundacions en fase hiperactiva... Com a la del Senyor, tothom hi té cabuda, a la vinya catalana. Democràtics que som. O “democratítics”. Perquè vagin dient.
No hay comentarios:
Publicar un comentario