Bloqueig espanyol, sortida europea

Bloqueig espanyol, sortida europea

«Si Europa no es mou per convicció democràtica que ho faci per prudència política i econòmica. Escolta, Europa!»

Marc Arza



El sobiranisme ha tornat a fer una massiva demostració de força i les constants del Procés continuen inalterables. El catalanisme manté una hegemonia incontestada i l'efervescència dels últims anys no ha aixecat cap reacció de rebuig organitzat digne d'aquest nom Catalunya endins. Que dos mesos abans del 9 de novembre l'espanyolisme no aconsegueixi mobilitzar ni 5.000 persones tot hi haver-hi abocat recursos il·limitats és, alhora, sorprenent i significatiu. Però la posició de l'Estat continua sent forta i l'amenaça d'un bloqueig que desbordi el riu sobiranista i l'aboqui a la impotència és viva i alarmant.

Si l'Estat veta la Llei de consultes i fa impossible la convocatòria “legal” del 9-N el govern català tindrà un ventall d'opcions a triar sense cap camí fàcil a l'abast. Tirar endavant la consulta amb totes les dificultats de la informalitat, convocar unes eleccions plebiscitàries o evitar fer cap de les dues coses. Una consulta que no compti amb tots els ets i uts difícilment tindrà el més mínim reconeixement internacional i fins i tot si fos un èxit l'endemà no seria massa diferent que el dia anterior. S'hauria fet un gest que Madrid ignoraria sense massa dificultat. A la Unió Europea no hi ha espai per una declaració d'independència després d'un referèndum de fireta. Unes plebiscitàries obren el risc d'un resultat incert perquè Iniciativa, el PSC i una part d'Unió podrien optar per una tercera via que afebliria el bloc del sí i perpetuaria el bloqueig. Si el govern decideix driblar les dues opcions i espera nous esdeveniments una picabaralla entre sobiranistes que debiliti el front de la consulta és una possibilitat que fa venir salivera a la Moncloa. El bloqueig seria un desastre pel país però Espanya es pot permetre deixar Catalunya en via morta durant anys i panys si a canvi evita el risc de secessió i qualsevol canvi en el model d'estat.

Només la intervenció europea, pública o discreta, pot trencar l'amenaça del bloqueig espanyol. El 12 de setembre la carpeta catalana era sobre la taula a Berlín, Brussel·les, Paris i Roma. El referèndum escocès és un interrogant i el magma català és un risc que l'angoixada Unió Europea té molt present. El Govern ha d'alertar els líders del continent que si la consulta no és possible la inestabilitat generada per unes plebiscitàries i l'amenaça d'una declaració unilateral d'independència es deixarà sentir arreu de l'eurozona. Europa s'ha de moure i ha de forçar Madrid a evitar el bloqueig. Grècia va posar l'euro en risc però el PIB català és superior al grec i la presència d'empreses alemanyes, franceses i italianes a Barcelona és tan o més gran que a Atenes. Si Europa no es mou per convicció democràtica que ho faci per prudència política i econòmica. Escolta, Europa!