Hola, món!

Hola, món!

Salvador Cot 

"Com més fosc sigui el nostre crepuscle més benaurada serà l'alba dels qui encara han de venir", acaba dient, vençut i desfigurat, el Martí Zuviria d'Albert Sánchez-Piñol entre les runes de la Barcelona arrasada l'Onze de Setembre de 1714... Tres-cents anys més tard, l'albada és aquesta i els que havien de venir som nosaltres. Tres segles de dissort no han acabat amb el poble català, ara ja ho hem demostrat.

Avui direm al món que som aquí perquè sempre hem volgut ser-hi. Perquè en quinze generacions els catalans no hem renunciat mai a formar part de les nacions del món i perquè ho volem fer amb plenitud i en plena igualtat. Per això no reivindiquem la diferència, sinó l'equitat. I, sobretot, els catalans volem retornar, democràticament, a un mapa del qual ens van esborrar a sang i foc.

Guanyant aquesta confrontació política, els catalans contribuirem, des de la modèstia de la nostra causa, a fer el món una mica més humà. A que les societats i les nacions apreciïn l'eficàcia del civisme i la democràcia com a fórmula única de resoldre els conflictes que ens afecten. Per això aquell crepuscle de 1714, tan fosc, es trencarà avui en un esclat de vida i de colors. Vona Diada!