L'Institut Cervantes, com a exemple

L'Institut Cervantes, com a exemple

«Lleis, decrets, escanyament econòmic, amb l'excusa de la crisi, manifestacions humiliants de tots els membres del govern cap als nostres representants polítics»

Teresa Casals


Ja intuíem que les vacances no serien, precisament plàcides, pel que fa a la política. No ens vàrem equivocar. Quin mes d'agost! Fins i tot el temps s'ha afegit a la inestabilitat. Llamps i trons al cel i tempestes polítiques i mediàtiques de dimensions desconegudes fins ara, a la terra que trepitgem.

Estem al final d'un trajecte que ens porta al 9 de novembre. En el camí cap a la independència mai no havíem arribat tan lluny. En fer l'anàlisi de la situació que es vivia a Catalunya, el govern de Madrid va començar mirant cap a una altra banda i fent veure que, a l'Espanya hidalga, no passava res. Coses dels catalans!. Uns quants romàntics i somiatruites que volien celebrar els tres cents anys de la seva derrota fent una mica de soroll. No calia fer-los ni cas. Ja s'abaixaria el souflé. A més ara ells, amb la majoria absoluta del PP tenien la paella pel mànec. Ja sabrien els catalans qui mana a l'estat espanyol una vegada més.

Lleis, decrets, escanyament econòmic, amb l'excusa de la crisi, manifestacions humiliants de tots els membres del govern cap als nostres representants polítics, filtracions als diaris amb tota la intencionalitat política per fer mal, compareixença de diversos ministres amb aquell aire de perdonavides encapçalats per la vicepresidenta del govern i l'ínclita senyora Cospedal, voluntat explícita deespañolizarnos... I tot això ho han fet obviant i minimitzant tot el fangar que els envolta. Bárcenas, Fabra, els sobres amb diner negre que van amunt i avall. D'això, res!

Pregonen que Catalunya és un territori ple de corruptes, insolidari (què ha passat després d'haver reconegut que teníem un finançament tan injust i insolidari cap els nostres conciutadans, que paguen els seus impostos i que, com reconeixen vostès mateixos estan mal finançats fins a límits desconeguts en l'Europa comunitària?). Vostès no han entès res. Els catalans i les catalanes que treballem democràticament per aconseguir la independència som els primer interessats en acabar amb aquesta política que permet actuacions rebutjables, que permet l'enriquiment d'uns quants a partir de l'esforç de tots. El nostre lema és: independència, regeneració democràtica i feina ben feta. No volem la independència per continuar com sempre. Volem foc nou. Volem dignificar la política i els que s'hi dediquen. Volem poder confiar en els nostres representants.

No facin més el ridícul amb actuacions com la de l'Institut Cervantes que, a Utrecht, ha prohibit la presentació de la traducció del llibre de l'escriptor Sánchez Piñol, originalment escrit en castellà, al neerlandès. Amb el senyor Margallo al capdavant estan perdent la credibilitat a Europa i al món. Amb les seves actuacions demostren la seva inseguretat, la seva por.

Els catalans que treballem, democràticament, per poder decidir, sense interferències, quin projecte de país volem per viure-hi sabem que ningú no ens regalarà res. Per això dediquem hores i hores del nostre temps lliure per llegir, per transmetre, per convèncer i tenim massa feina i estem tan a prop d'aconseguir els nostres objectius que nos desviarem del camí traçat. El dia 11 de setembre serà un dia gran per Catalunya. Demostrarem que som molts, moltíssims, que som pacífics, que estem contents. I la nostra tasca continuarà amb tota la força fins al dia 9 de novembre. De l'11 del 9 al 9 de l'11. Fins que el nostre president, d'acord amb la majoria del Parlament de Catalunya, ens convoqui a les urnes.