Salvador CotLa visita de Felip de Borbó a Catalunya era una acció altament simbòlica, gairebé d'orfebreria política. En l'actual context, a més, se li ha volgut donar una transcendència especial, pensant en què el príncep és l'últim actiu de la casa reial espanyola i un personatge que, en si mateix, personifica l'estat. Un parell de frases en català, una mica d'insistència en el títol de Príncep de Girona i una passejada per la modernitat del Mobile World Congress eren la base des d'on organitzar la contrapropaganda de l'estat als mitjans que encara defensen el règim derivat de la transició.
Però fa molt de temps que Catalunya no és un mar de banderetes amb el populatxo cridant-li "guapo" al príncep. De fet, no ho ha estat mai. I a hores d'ara ja no hi ha manera de dissimular que aquest és un país de ciutadans que volen decidir per si mateixos sobre les pròpies institucions. Des del Liceu fins a la Fira de Barcelona, qualsevol visitant hi trobarà ciutadans conscients dels seus drets i no pas súbdits intimidats/fascinats per les exhibicions protocolàries del poder.
Si volien simbolisme, aquí el tenen. Un empresari del món de les telecomunicacions és qui li fa arribar el missatge, directament, al príncep. Mala educació? Mala educació és interrompre la gent que treballa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario