Ens preparen el terreny

Xevi Xirgo Teixidor



Vostès creuen que és per casualitat que ara hi ha tot aquest batibull amb les balances fiscals? O que a les Illes hi hagi ara una llei de símbols que no permet posar senyeres a les escoles? Vostès creuen que és per casualitat que cada cop que un ministre obre la boca ens vaticini que s'acosta la fi del món? Vostès creuen que és per casualitat que ara tots els líders polítics espanyols es passegin per Catalunya cada cap de setmana? I, és clar, vostès creuen que és per casualitat que l'aparell judicial dicti un dia sí i un altre també una resolució, una sentència o el que sigui que va en contra dels nostres interessos? O és que creuen que és casualitat que ara el TSJC ordeni que en només dos mesos un 25% de les classes s'han de fer en català allà on ho demani ni que sigui un sol alumne? Res és casualitat. Ara estem en el “cuanto peor, mejor”. Ens baixaran patacades de tots costats, i si en comptes del govern qui rep és un mestre, un metge, un mosso o qualsevol altre amb nom i cognoms, millor. Ara estan sembrant. Sembren caos i sembren, sobretot, por. Ens parlen dels Balcans, de l'edat mitjana i ens expliquen que si som independents mai més no tornarà a sortir el sol. I el poder executiu, el legislatiu i el judicial de l'Estat van alhora, que per aquestes coses ells sí que en saben, d'anar alhora. I tot plegat, per què? Doncs perquè, en realitat, el que ara fan és abonar el terreny. I ara sentirem, des de segons quines ràdios, televisions i diaris, i a través d'alguns grans empresaris i banquers, la paraula seny. S'acosta la tercera via. Un cop tot estigui en marxa i ens comencem a barallar entre nosaltres –en paraules d'ells– sortiran a salvar-nos amb una oferta com cal, amb un millor finançament, amb un blindatge de la immersió lingüística i el que calgui. Serà just el moment en què, si els fem cas, haurem començat a beure oli.