Ucraïna, Rússia i nosaltres

Ens hauríem d'acostumar a veure què passa al món amb una visió catalana. Diumenge el discurs de Viviane Reding va posar en relleu que el Principat havia canviat de nivell: ja no és vist com una regió espanyola, sinó com un estat potencial. I de segur que el cas de la comissària luxemburguesa no és l'únic.

Concretament, propose una mirada pròpia sobre els fets d'Ucraïna, que possiblement són els més importants que han passat a Europa d'ençà del canvi de segle. Tàcitament, Ucraïna havia caigut a la banda russa, a l'esfera d'influència russa, però s'ha rebel·lat i vol ser Europa. Quina repercussió pot tenir això sobre la Unió Europea i sobre el procés d'independència català?

És massa prompte per a saber què passarà, però els primers senyals indiquen que Ucraïna demanarà l'acostament a la Unió Europea i un acostament ràpid. Això és molt difícil en termes diguem-ne tècnics, però molt urgent en termes polítics. Europa no pot digerir Ucraïna així com així, però tampoc no la pot deixar a l'estacada. Molt probablement assistirem a alguna escenificació d'algun preacord ràpid, en el qual Alemanya té un gran interès. I si passa això segurament Rússia reaccionarà d'una manera agressiva.

La Rússia de Putin ja s'ha espolsat tota la timidesa i malda per tornar a guanyar espai geogràfic d'influència. No són solament els fets d'Ucraïna. Rússia i Estònia es barallen aquests dies per la delimitació de la frontera i el Kremlin fa pressió sobre Lituània i Polònia per l'accés lliure a Kaliningrad. Rússia es torna a sentir forta i vol exercir el seu poder. Si la Unió Europea no cedeix, tenim un conflicte assegurat en el terreny de joc ucraïnès.

I com ens afecta això a nosaltres? De diverses maneres, no sempre positives. Rússia podria fer servir el cas català com a contrapartida. Si la Unió Europea complica la vida a Ucraïna, Rússia pot respondre a Escòcia i Catalunya. Tanmateix, no perdem de vista que Rússia no és mai un aliat fiable, i encara menys presentable. Involucrar-nos com a peons d'un conflicte major aparentment seria realçar el nostre cas, però a la pràctica ens portaria a una situació molt difícil. Si Rússia ens usa cínicament, com sol passar.

Però si esquivem això el procés d'independència pot resultar afavorit amb la crisi ucraïnesa per dues causes. La primera: seria molt mal de justificar que mentre es fa un esforç enorme per incorporar Ucraïna Catalunya i Escòcia fossen expulsades de la Unió Europea. I la segona és una variant estratègica acceptable de la contrapartida russa: encara que nosaltres no diguéssem res, si la situació entre Rússia i la Unió Europea esdevingués tensa Brussel·les ja es cuidaria molt i molt que no en quedàssem fora, simplement per prevenir que un territori tan central com el nostre caigués sota l'esfera d'influència de Moscou. Possibilitat que –tot siga dit– ens hauria de preocupar sobretot a nosaltres, que ja vivim amb la màfia russa massa present als nostres carrers.