Josep M. Ballarín
L'inefable Mariano Rajoy ens ha fet una altra sortida on demostra que, almenys, públicament, sap tanta història com la nostra Triueta gloriosament disfressada de càtara. El bon home diu que amb la independència, Catalunya tornaria a l'edat mitjana. Repunyeta, què més voldríem poder anar amb avió fins a la Xina i alhora conservar unes institucions lloades per un anglès dient que eren les més sòlides i democràtiques del món medieval.
Si tornéssim a aquella època fórem amics de l'Aragó, les illes ens donarien Llull i València no s'hauria oblidat de la mare que la va parir. Sigui com sigui i encara que ho digui un primer ministre, això del retorn a l'edat mitjana és una utopia però, ves per on i rumiant-les des del mateix Rajoy saps que ell, la seva colla i fins els banquers de Bankia encara enyoren els visigots, que per cert van començar-les a Barcelona i Ataülf va fer la seva capital a Tolosa de Llenguadoc, ben lluny de laVerbena de la Paloma. Per a aquella gent d'enllà, el temps dels visigots fou un temps de glòria, d'unitat nacional, de concilis a Toledo i dels arrians que acabaven tots catòlics, catòlics amb un esplet de savis tan savis com san Isidoro de Sevilla. Mentre els gallecs se la ballaven sols fent el sueco.
Ara em sé la llista trompetera a trossos. Chindasvinto, Rescesvinto, Leovigildo, el mai prou ben lloat Recaredo, els tres darrers Wamba, Witiza i Rodrigo i entremig l'Hermenegildo, només sant patró dels militars. Aquest reialme era un escampall, qualsevol podia arribar a rei si tenia prou penques per enforquillar el titular. En algun moment allò era una gàbia de micos i en d'altres ho era de feres. No estranyi que els moros s'ho cruspissin en quatre dies tot i que haguessin de fugir de Covadonga i de Montgrony com saben prou bé els de Gombrèn. Pel dret o per l'inrevés, a bones o a males, i pintant-te-les de color rosa, fins el savi més il·lustrat que corre per allà el Manzanares somnia la unitat d'España que només va ser un temps. Amb els visigots. Quan de veres que no ho fou ni en temps dels visigots.
No hay comentarios:
Publicar un comentario