3demòcratesaMadrid

3demòcratesaMadrid

«Ho hem intentat. Els ho hem explicat. No ens han fet cas. Les properes notícies que Rajoy ha de tenir de Catalunya seran el 9 de novembre»

Jordi Finestres

Ahir al Congrés dels Diputats del regne d’Espanya es va visualitzar el darrer intent d’entesa política entre Catalunya i Espanya. Les postures dels representants de la majoria política de Catalunya davant les de la majoria política de l’Estat espanyol estan tan allunyades que poc més hi ha a dialogar. Els tres portaveus del Parlament de Catalunya, Jordi Turull, Marta Rovira i Joan Herrera, en nom de la majoria de la població catalana, van demanar la competència per fer la consulta, però la majoria dels representants del conjunt del poble espanyol van dir que, en nom de la constitució espanyola, ni parlar-ne. Tenen tot el dret a emparar-s’hi, és clar, és la seva llei suprema. De la mateixa manera que la majoria de catalans tenim dret a emparar-nos en la màxima de la democràcia, que rau en escoltar la veu del poble. La democràcia és la nostra llei suprema i els asseguro que està molt per damunt de la constitució del regne d’Espanya, segrestada novament ahir per PP i PSOE per negar, precisament, la democràcia.

Em va agradar, i molt, el to i el contingut dels tres representants de la sobirania de Catalunya. Papers ben repartits, discursos equilibrats, tons complementaris. I no em va sorprendre el to negacionista constitucional dels representants dels dos principals partits espanyols, que són la cara de la mateixa moneda quan deneguen la lliure elecció del futur polític de Catalunya. Turull, Rovira i Herrera van donar diverses argumentacions per demanar la competència per fer la consulta, mentre Rajoy i Rubalcaba van repetir-se negant la demanda tot gastant el nom de la seva constitució. Perquè ahir es va parlar de sobirania, sí, però també de democràcia i legitimitat.

La millor notícia d’ahir és que per primera vegada en democràcia les Corts espanyoles van haver d’aguantar un monogràfic sobre la independència de Catalunya. Segurament per primera i també per darrera vegada. A partir d’ara, i fins al 9 de novembre –i després-, qualsevol acció ja serà al marge de l’actitud negacionista espanyola. A partir d’ara els representants de la majoria dels catalans i en general el conjunt de la societat catalana serà l’única responsable de conduir el país cap a la llibertat. Si ho aconseguim serà l’èxit de la nostra dignitat; si fracassem, la victòria de la nostra covardia. Només depèn de nosaltres, sense mirar més a Madrid, sense fer cas a les amenaces de sempre que de ben segur vindran sistemàticament de la caverna mediàtico-política espanyola. Ahir hauria de ser la darrera vegada a la història que els catalans demanàvem quelcom a les Corts espanyoles. A partir d’avui, el procés d’emancipació mental que la majoria vam engegar fa anys també ha de ser d’emancipació política.

Ho hem intentat. Els ho hem explicat. No ens han fet cas. Les properes notícies que Rajoy ha de tenir de Catalunya seran el 9 de novembre quan ell i tot el món contemplin com realitzem un acte democràtic, cívic, ètic, digne. Celebrarem la consulta. Perquè ahir va quedar clar que la nostra llei suprema és la democràcia i la seva una constitució ancorada en el passat.