L'últim pas

L'últim pas

«Ningú convencerà ningú i a Madrid la sobirania espanyola té quinze vegades més vots que la catalana»

Vicent Sanchis

Demà dimarts el ple del Congrés dels Diputats rostirà la demanda del Parlament de Catalunya. Ben torrada quedarà la pobra. Tothom sap què hi passarà. Ningú no defugirà el seu paper. Convergència i Unió, Esquerra Republicana i Iniciativa-Verds, en nom dels grups que presenten la proposta, insistiran en els seus arguments sentits i habituals. El Partit Popular podria portar fins i tot el president del govern espanyol per agredir que la Constitució és inviolable des de la perifèria i insistir que la sobirania “nacional” radica en el poble espanyol. Com no ha de recaure la sobirania espanyola en el poble espanyol? Ningú no ho qüestiona, això. Des de Catalunya allò que es diu és que també hi ha un “poble català” i que, com l’espanyol, la sobirania “nacional” catalana radica en el poble d’on emana. El PSOE, que donarà la majoria al PP, marcarà un punt de cordialitat limitada i demanarà “diàleg” entre els dos governs. Un diàleg que, des de l’angle socialista, només contempla una sobirania i un poble: els que comparteix amb el PP.

De què servirà, doncs, el debat parlamentari de dimarts si el resultat serà el que tothom preveu? De res. Perquè no hi ha més cera nacional que la crema en els dos costats. Ningú convencerà ningú i a Madrid la sobirania espanyola té quinze vegades més vots que la catalana. Només al PP li hauria agradat que Artur Mas hi anés per repetir l’episodi Ibarretxe. El Partit Popular no veu més enllà del seu nas. Juan José Ibarretxe hi anava sol. Ni tan sols l’acompanya el PNB. Els diputats del Parlament de Catalunya i el president de la Generalitat, més que tibar, sovint són tibats per una majoria constatada al parlament del poble català. En tot cas, el debat serà debades.

I després? Després també coneixem la cançó. El Parlament de Catalunya aprovarà per una gran majoria una Llei de consultes i, el mateix dia, el president de la Generalitat signarà el decret que convocarà la consulta sobiranista el dia 9 de novembre. Tot seguit i a colzades entre ells, els membres del Tribunal Constitucional suspendran “cautelarment” llei i decret. A partir d’aquell moment, la història és un buit. Previsiblement, Artur Mas no mantindrà el referèndum i arriscarà eleccions plebiscitàries. Si les guanyen, amb marge, els partits partidaris de la independència, arribarà el darrer pas. Ha de ser hàbil, audaç, mesurat, contundent. I no hi ha de faltar, no pot faltar, la gran V de l’11 de Setembre i totes les V necessàries posteriors.