Preparats pel primer «no»

Preparats pel primer «no»

«S’equivocaria molt la majoria del Congrés si pensés que demà enterrarà les aspiracions dels catalans de canviar radicalment les relacions amb Espanya»

Jordi Mercader

El pre-procés va com s’esperava. El Congrés dels Diputats votarà demà en contra, majoritàriament, de la petició del Parlament per obtenir la delegació de competència per poder convocar un referèndum sobre si Catalunya vol ser o no ser un estat. Cap sorpresa. Serà el primer “no” oficial a la voluntat, també majoritària, a la cambra catalana d’escoltar el clam ciutadà per obrir un procés de transició que, malgrat totes les aparences, realment no està obert, més enllà de les declaracions polítiques més o menys solemnes. El que sorprendrà de la sessió no serà la negativa encapçalada per PP i PSOE, si no l’absència del president Mas a la tribuna d’oradors, sigui per que no hi ha volgut anar, tement un fracàs previsible, sigui per que alguns dels partits de la coalició del dret a decidir no li han volgut cedir el protagonisme que li pertoca. Qui sí sembla que hi anirà és Pere Navarro, se suposa que per vigilar els seus diputats, i no pas per celebrar la derrota catalanista.

Negada la delegació, cal esperar la reacció de l’aliança sobiranista. Després d’escoltar la satisfacció del conseller Francesc Homs per la recent sentència del Constitucional que, segons els seus juristes, obre la porta a una consulta temptativa, o sigui de valor polític i orientatiu, es pot suposar que tots els esforços aniran dirigits a l’aprovació de la Llei de consultes. La reacció de l’oracle governamental és molt significativa per ser feta uns dies abans de la sessió de demà: posa la bena a la ferida abans que aquesta sagni. Però també expressa un atac de realisme molt notable: podem decidir que volem ser independents, federals, confederals, associats o autònoms però no podem votar la proclamació d’un nou estat.

L’Estat espanyol hauria de prendre nota d’aquesta acceptació de legalitat. S’equivocaria molt la majoria del Congrés si pensés que demà enterrarà les aspiracions dels catalans de canviar radicalment les relacions de Catalunya amb Espanya. També cometran un gran error el PP i el PSOE si no saben valorar l’escletxa oberta amb la nova interpretació del dret a decidir anunciada pel termòmetre de l’eufòria del Govern. Delimitades les conseqüències pràctiques de la consulta prevista pel 9 de novembre, la seva celebració hauria de ser molt més viable. En no ambicionar per la consulta una decisió jurídica, més aviat un mandat específic als governants del moment i del futur, pels d’aquí i pels d’allà, per trobar una sortida satisfactòria al resultat, totes les portes de negociació haurien de quedar obertes, molt especialment la reforma constitucional per modificar el vell concepte de sobirania única en el sentit europeista de la sobirania compartida.