Transició dictatorial
"Relativitzar l’artífex de tanta cruesa, tantes violències i tanta mort va provocar la desmemòria d'una majoria de la societat espanyola"
La pallissa d’un grup de policies a un culer amb l’estelada al coll a l’estadi de Mestalla, la presència d’una esvàstica a la fan zone dels madridistes, les àligues a les banderes espanyoles lluïdes sense pudor durant el partit de futbol... la punta de l’iceberg de la fallida democràtica que ara es fa més evident que mai però que s’origina, precisament, allà on la mentida situa l’inici de la democràcia espanyola: durant la transició (sic) espanyola.
Va ser el professor Paul Preston qui va escriure ‘Idealistes sota les bales’. Un llibre magnífic per observar la guerra incivil a través de les cròniques i les vivències dels corresponsals estrangers que la van cobrir. Des de Hemingway fins a noms menys coneguts com Buckley o Kolstov. Els retrats de Preston són interessants, sobretot, perquè remarquen la cruesa extrema i la crueltat d’aquella guerra. I ho són, també, perquè mostren una determinació salvatge per part dels colpistes espanyols per esborrar qualsevol senyal de dissidència, diferència o diversitat a tot el territori conquerit amb la declaració de l’estat de terror permanent.
És interessant escoltar, i llegir, Paul Preston perquè més enllà de les versions manipulades i edulcorades de la dictadura franquista, el professor posa l’accent en la vessant sanguinària del dictador i en com va crear un aparell extremadament efectiu per anorrear qualsevol acció contestatària fent ús habitual de la repressió, la tortura, la censura i el control ferri de totes les institucions de l’Estat. Preston contradiu i denuncia el discurs indulgent que diferencia entre els grans monstres –Hitler i Mussolini- i el petit analfabet ridícul espanyol encarnat per Francisco Franco.
Relativitzar l’artífex de tanta cruesa, tantes violències i tanta mort va provocar la desmemòria d'una majoria de la societat espanyola. I així es va fer possible aquest engendre que
Va ser el professor Paul Preston qui va escriure ‘Idealistes sota les bales’. Un llibre magnífic per observar la guerra incivil a través de les cròniques i les vivències dels corresponsals estrangers que la van cobrir. Des de Hemingway fins a noms menys coneguts com Buckley o Kolstov. Els retrats de Preston són interessants, sobretot, perquè remarquen la cruesa extrema i la crueltat d’aquella guerra. I ho són, també, perquè mostren una determinació salvatge per part dels colpistes espanyols per esborrar qualsevol senyal de dissidència, diferència o diversitat a tot el territori conquerit amb la declaració de l’estat de terror permanent.
És interessant escoltar, i llegir, Paul Preston perquè més enllà de les versions manipulades i edulcorades de la dictadura franquista, el professor posa l’accent en la vessant sanguinària del dictador i en com va crear un aparell extremadament efectiu per anorrear qualsevol acció contestatària fent ús habitual de la repressió, la tortura, la censura i el control ferri de totes les institucions de l’Estat. Preston contradiu i denuncia el discurs indulgent que diferencia entre els grans monstres –Hitler i Mussolini- i el petit analfabet ridícul espanyol encarnat per Francisco Franco.
Relativitzar l’artífex de tanta cruesa, tantes violències i tanta mort va provocar la desmemòria d'una majoria de la societat espanyola. I així es va fer possible aquest engendre que
No hay comentarios:
Publicar un comentario