Que no esperin Ibarretxe

Que no esperin Ibarretxe

Salvador Cot

Demà, tres-cents diputats espanyols esperen Ibarretxe. Són els mateixos que van deixar clar que l'objectiu últim mai no havia estat derrotar ETA, sinó mantenir Euskadi dins d'Espanya. Més concretament, d'aquesta Espanya. Perquè, propaganda al marge, el pla Ibarretxe ni tan sols tenia com a objectiu la independència, sinó una nova relació amb l'estat espanyol. Això sí, lliurement decidida per les dues parts. 

La resposta va ser un "no" a tot i una ofensiva immediata per desallotjar el PNB del poder al País Basc. PSOE i PP tenen un pacte permanent a Euskadi i Navarra que, combinat amb la Llei de Partits, podia portar l'espanyolisme polític a Ajuria Enea. I així ho van fer. Els cent mil vots de l'esquerra abertzale van anar a les escombraries i Patxi López va tenir el privilegi de ser el primer lehendakari monolingüe en castellà. Naturalment, el segon càrrec institucional, la presidència del Parlament Basc, va ser per al PP. A EITB hi van enviar un director que no entenia el basc i que va prendre, com a gran decisió, la de fer marcar una ratlla ben gruixuda al mapa del temps entre Euskadi i Navarra... y España es la mejor.

Però aquesta vegada tot és radicalment diferent. Mas no apareixerà perquè no li cal. Com tampoc ERC no es podrà il·legalitzar i treure els seus vots de les urnes. El PP i el PSC/PSOE no sumarien ni il·legalitzant el pa amb tomàquet. I, a més, a Catalunya hi ha una via alternativa: El poble que vota i surt al carrer.