La llengua catalana, víctima d’una ofensiva sense precedents

Els atacs per part de l’estat espanyol i alguns governs autonòmics no són gens casuals i pretenen aturar el procés sobiranista, segons un informe de Plataforma per la Llengua

---

La Plataforma per la Llengua ha presentat aquest matí una nova edició del seu informe anual sobre l'estat del català,que inclou 50 dades a mode de panoràmica sobre l'estat de la llengua. Les principals conclusions de l’estudi són que l’Estat espanyol segueix sense garantir els drets dels catalanoparlants i les seves polítiques impedeixen el desenvolupament de la llengua i que el català, tot ser una llengua en expansió, pateix una inexplicable manca de reconeixement oficial i jurídic i està experimentant una ofensiva sense precedents per part d'institucions com el govern de l'Estat i diversos governs autonòmics. 

 )

“Aquests cada cop més freqüents atacs a la llengua catalana, gens casuals i que tenen com a principal objectiu aturar el procés engegat a Catalunya per decidir el seu futur, poden acabar per frenar el creixement de la nostra llengua.”, assenyala l’informe de l’entitat, que considera que el català i els drets lingüístics dels catalanoparlants són qüestió d'Estat i com a tals han de formar part de qualsevol negociació entre els governs espanyol i català.
 
Per primera vegada, la nostra llengua ha superat els 10 milions de parlants.
 



L'InformeCAT, per a l'elaboració del qual s'han consultat diverses fonts i els estudis que l'entitat ha realitzat el darrer any, té per objectiu posar sobre la taula un document de referència que sigui un termòmetre Segons el treball, el català gaudeix de bona salut en molts àmbits: per primera vegada, la nostra llengua ha superat els 10 milions de parlants. En deu anys, el nombre de parlants s'ha incrementat en 750.000 noves persones i la de persones que el saben escriure, en més d'un milió. També és la 14a llengua més parlada i la 7a més apresa entre els joves de la UE. A més, l'ús que en fan els nouvinguts és cada cop més alt, i la comprensió del català entre els estrangers residents a Catalunya ha pujat 21 punts en els últims 10 anys.
 
Involució pels atacs sense precedents
 
Però aquest creixement és desigual, assenyala l’ONG del català, va en funció del territori i també segons els sectors. En territoris com el País Valencià, la Franja de Ponent o les Illes Balears, la llengua ha experimentat una involució fruit dels atacs sense precedents dels respectius governs autonòmics: al País Valencià, el coneixement oral de la llengua comuna ha disminuït 12 punts des del 1992. O, en l'àmbit d'ensenyament, 155 unitats escolars en valencià ja han estat eliminades o corren perill de ser-ho per al pròxim curs 2014-2015. Pel que fa a la universitat, el País Valencià és a la cua en l'ús del català: cap universitat d'aquest territori no supera el 25% de classes en valencià. Com al País Valencià, a les Illes, el Govern autonòmic també ha fet servir aquest any un sector tant sensible com l'educació per atacar la llengua. El decret de Tractament Integral de Llengües (TIL), que margina el català a l'escola, ha revolucionat i mobilitzat la societat civil de les Illes i ha fet reaccionar la comunitat educativa: més de 120.000 persones van sortir al carrer el setembre en protesta contra aquestes mesures del Govern de José Ramon Bauzà. Finalment, la Llei de Llengües de l'Aragó, que rebateja el català com a LAPAO i deixa en paper mullat els tímids avenços en el reconeixement del català a la zona, també ha rebut la seva particular contestació, en aquest cas des de la política local, en forma d'una plataforma que agrupa els 30 alcaldes de la zona i que s'ha compromès a emprendre les accions legals necessàries per abolir la llei.
 
Campanya a les xarxes socials
 
L'ONG del català començarà avui mateix una campanya per les xarxes socials per informar sobre el contingut de l'InformeCAT i sensibilitzar l'opinió pública sobre la importància d'utilitzar la llengua en tots els àmbits, amb el hashtag #InformeCAT14.