Afortunadament, l'Estat Català tindrà el privilegi de situar la legitimitat d'origen en la voluntat democràtica dels ciutadans. Així que neixerà sense zones fosques a ocultar, compromisos immorals a mantenir, ni privilegis a protegir. I una de les primeres accions legislatives haurà de ser liquidar definitivament la legalitat franquista que va afusellar el president Companys i que encara manté milers de cadàvers als marges de les carreteres.
La República Catalana no derivarà del franquisme i, per tant, tindrà l'obligació -com la resta de democràcies del món- de perseguir, jutjar i empresonar els criminals de la dictadura. La llei de punt final que sosté la constitució espanyola del 78 no podrà protegir, en territori català, torturadors i assassins. Naturalment, la legalitat catalana -com ja passa ara- considerarà legítim el fil institucional que enllaça amb la Generalitat republicana i l'exili. I el franquisme s'ensenyarà a les escoles de la mateixa manera que ho fan les escoles alemanyes respecte al nazisme o les franceses amb el règim de Vichy.
Però abans que passi això, l'església catalana haurà de decidir si és hereva de l'abat Escarré o del cardenal Gomà. Els seus morts, que consti, també són nostres i em sembla bé que se'ls recordi i se'ls honori. Només es tracta que ells vulguin fer el mateix.
No hay comentarios:
Publicar un comentario