ESCLAFAR LA REVOLTA

Les declaracions públiques dels dos principals responsables del govern –el president, Mariano Rajoy, que parla poc, i la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, que parla molt–, quan es refereixen a Catalunya, són estrictament un bitò. En primer lloc, trauen importància al procés sobiranista i al moviment independentista. Els relativitzen perquè semblin minoritaris, intranscendents, absurds i crispats. En segon, apel·len al compliment asèptic i contundent de la llei. “Aplicaremos la Constitución” és el trending topic secular de la tropa popular. Rajoy sol referir-se a la molèstia catalana amb gest impassible. Sáenz de Santamaría perpetra una lògica més malèvola, tranquil·la, que frega amb la perversitat. Els agrada, semblar indiferents, mentre demostren que controlen les regnes dels poders. I que són amos i els senyors del botó roig.

Tot això és per davant. Però, com en qualsevol obra teatral, també hi ha un darrere. El darrere de Mariano Rajoy és més explícit. I el president espanyol no s’està de comentar-lo fins i tot davant periodistes que considera de la seva parròquia. I què diu Rajoy? Defineix la seva estratègia estructurada en uns quants punts simples i contundents. El primer punt de catecisme del govern del PP és que cal escapçar el moviment; és a dir, cal inutilitzar Artur Mas. Cal rebregar per tots els costats el president de la Generalitat fins que se l’embeini i acabi demanant perdó. No en tindrien prou si Mas frenés i s’aturés. Volen que rectifiqui, que faci propòsit de l’esmena públic i que el seu cap, com el del general Moragas, serveixi com a escarment de patriotes. Dels altres patriotes, no cal dir-ho.

El segon punt de l’estratègia de Mariano Rajoy és l’agressió permanent a tot el moviment, a tota la discrepància. Cal colpejar-los fins a rebentar-los allà on els faci més mal. Publicar-ne infàmies manipulades, espiar-los fins a la partida de naixement, dissecar -los fiscalment, repatriar-los si han comès l’error de ser immigrants... Tothom ha de saber que per sobre de Catalunya plana l’acció dels poders, els homes i els espies de l’Estat. Encara que, amb cinisme calculat, mai ho reconeixeran, o ho faran amb un somriure atribuint-ne la necessitat a l’economia submergida, al terrorisme islamista o al control de plagues agropecuàries.

El tercer es fonamenta en una convicció profunda que mantenen: consideren que el catalanisme, com ha fet secularment, quan arribin moments crucials, es dividirà i s’enfrontarà. Col·laboraran amb tots els instruments, els mitjans i els recursos perquè sigui així. Diuen estar tranquils perquè, al final, “ja se sap sempre què fan els catalans”. I no dubtaran a infiltrar-hi homes i maldats per fer-ho encara més fàcil.

Aquesta és l’estratègia de Mariano Rajoy. Si se’n sortirà o no dependrà de la voluntat i de l’encert dels sediciosos. En tot cas, si algú en vol algun botó de mostra només ha de donar una ullada a la fotografia de l’acte de lliurament dels premis de Foment del Treball Nacional en què Soraya Sáenz de Santamaría va demostrat qui és l’Estat i qui mana a Catalunya. Amb el riure complaent del president de l’entitat i del de la patronal espanyola, que afirmen ser “neutrals”.