La democràcia és la millor aliada del procés sobiranista que avança imparable a Catalunya. La normalitat i el clima festiu, reivindicatiu i de tolerància que va presidir el desenvolupament de la Via Catalana n'ha estat, fins ara, l'exemple més acabat. Senzillament, volem votar.
Els portaveus de l'Estat i del nacionalisme espanyol a Catalunya, en canvi, tenen un lligam força més complicat amb la cultura democràtica. La mateixa celebració del 12O, una diada commemorativa amb una clara filiació amb la dictadura franquista, en dóna una bona mostra: no és gens senzill normalitzaruna data que remet a velles glòries imperials i a un genocidi de proporcions gegantines si, a més, es va de bracet de grups d'extrema dreta que apel·len a l'ús de la força per imposar el seu tronat ideari. PP i Ciutadans, el bloc parlamentari que dóna suport a la iniciativa, són, al capdavall, els que no accepten de cap de les maneres que la ciutadania de Catalunya pugui decidir el seu futur a través de les urnes.
Els partidaris del Nou País no hem de caure en provocacions ni afavorir el sorgiment d'un clima enrarit, procliu a la violència verbal i simbòlica. Respectem els sectors que desitgen romandre al si de l'Estat i defensem de tot cor que la seva participació al referèndum del 2014 és essencial. I, d'altra banda, hem demostrat manta vegades que no rebutgem –ans el contrari– els sentiments de pertinença de ningú: ni a una identitat espanyola ni a cap altra. El procés de transició cap a la República Catalana l'entenem de forma inclusiva i no excloent.
Que ningú no pretengui donar-nos lliçons, doncs: la nostra única arma és la democràcia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario