Aviam si n'aprenen

Quico Sallés

La fotografia de dijous a la seu de la delegació del govern espanyol a Catalunya és l'exemple més plàstic del que per l'Estat és Catalunya: un cola d'impacte. El brindis de Pere Navarro, Albert Rivera, Alícia Sànchez Camacho i Llanos de Luna deixa clar que la causa catalana uneix, catalitza, solidifica i enforteix el sentiment de la monolítica unitat d'Espanya.

En cinc minuts ho resolen. PSOE, -la seva federació a la demarcació catalana anomenada PSC-, el PP i C's han anat al despatx de l'Estat per recordar que amb les coses de menjar no s'hi juga. Si cal brega, n'hi haurà. Que contra Catalunya, no cal patir perquè hi seran tots, siguin del color que siguin, calcin del peu que calcin.

A l'altra banda la cosa és diametralment oposada. Si Llanos de Luna, intel·ligent com pocs, toca el xiulet i tots brinden sense discussió, a Catalunya portarien un mes de debat i encara no haurien decidit si brindar amb cava o amb vi. Un cop ho haguessin decidit, haurien de negociar on brindar, si al Parlament, a Palau, a les Drassanes o a Sant Vicenç de Castellet per la cosa del territori. Després de setmanes d'ultimàtums, càlculs i joc d'ous, fins i tot potser farien dos brindis a dos llocs per no ofendre a ningú.
 
Un cop acordat que se celebraria amb cava i el lloc, entraríem en una fase d'alta complexitat política: si brindar amb copa llarga o copa ampla. Setmanes de negociacions, compareixences, opinions, tres comissions d'estudis i un conferència nacional d'enòlegs ecològics i sommeliers de primer nivell acabarien en una votació d'una resolució de tres punts en la qual es recomana utilitzar els dos tipus de copa i una tercera de disseny per la cosa dels matisos.


Superades aquestes etapes, vindria la definitiva: negociar el text del brindis. Tres setmanes de vuits i nous i cartes que no lliguen. Paraules i subterfugis. S'incorporarien al text expressions formulades amb prou opacitat per generar una interpretació de bufet lliure. Mals entesos, declaracions, contradeclaracions, cops de porta, esmenes, parauletes i finalment, esgotats, es decideix que s'alçaran les copes i el president i cadascun dels portaveus, diran un concloent: "Que vagi de gust". “Tothom ho entendrà”, assegurarien tots.

Però arribat el dia no poden brindar. Els que ja fa dies que han brindat i es van fer la foto, no han deixat cap ampolla de cava, han tancat a pany i forrellat les portes dels llocs escollits i han trencat les copes. Aviam si n'aprenen.