Vicent Sanchis Llacer“Homes de poca fe...” Així interpreten els evangelis, una vegada i una altra, que Jesús amonestava els seus deixebles quan es complia un prodigi que els havia anunciat i que, tossudament, ells no s'acabaven mai de creure. L'expressió es repeteix també al llarg del Vell Testament, perquè l'escepticisme humà és més vell que la Bíblia. Aquest cronista descregut hi havia igualment caigut de quatre grapes. Hi ha hagut setmanes de desconcert, de tensions, d'enfrontaments soterrats i desvelats, de mil i una punyetes. Semblava que els partits catalans partidaris del dret a decidir sincer i efectiu no superarien la primera prova de foc. Al remat ja no es tractava tant de la pregunta sinó de ser capaços de formular-la. I, lloats siguin tots els déus, ho han acabat aconseguint. La pregunta, vejats miracle, diguin el que diguin els aixafaguitarres, és clara i és inclusiva. Clara, perquè determinarà qui està a favor de la independència i qui no. Inclusiva, perquè l'han acceptada tots els que es creuen que aquest país és major d'edat. Ahir van demostrar que ho és. Avui tot és possible. Fins i tot la consulta. Qui ho havia de dir. El ridícul? Hem fet un petit salt cap a la grandesa. I que quedi també clar que preguntar no ofèn. És legal i constitucional fer una consulta per demanar als espanyols si volen república o monarquia i, segons el resultat, iniciar una reforma constitucional? Ben segur que sí. Som legals, som constitucionals, som clars, som inclusius, som els millors. Uau i visca!
No hay comentarios:
Publicar un comentario