Teoria de jocs.
Ens trobem en tres situacions:
1) La situació actual on Catalunya és de facto una colònia espanyola. En aquesta situació Espanya domina Catalunya i provoca molts perjudicis a l'economia però amb el que roba pot anar pagant fins a cert punt el deute.
2) Independència amistosa. En aquesta situació s'obté una suma positiva perquè cada país pot adequar les seves polítiques econòmiques a la seva estructura i es deslliuren totes les energies que Espanya destina a mantenir Catalunya sotmesa i les que Catalunya destina a alliberar-se. Per tant hi ha marge per un acord amistós on totes dues parts hi surtin guanyant. L'inconvenient és la pèrdua psicològica d'Espanya que no entra en la suma.
3) Independència per les males. En aquesta situació Espanya es fot una hòstia de collons. Queda incapaç de pagar el seu deute, amb problemes per comerciar amb Europa, amb mala imatge que perjudicaria el seu turisme, segueix tenint la obligació de pagar les pensions i l'atur als catalans que han cotitzat a Espanya... Per Catalunya és neutral respecte a la separació amistosa. Pot ser que perdi una mica en comerç amb Espanya, pot ser que ens facin una mica de mal en les relacions amb la UE però aquests petits inconvenients queden abastament compensats pels avantatges econòmics de nàixer amb deute pràcticament zero i sense jubilats ni aturats podent iniciar un nou sistema de capitalització, i la llibertat d'administrar els nostres recursos de forma eficient.
Per tant, la solució que més convé a Espanya és clara: La independència pactada i amistosa on les dues parts hi surten guanyant.
Però cal trencar el problema psicològic d'Espanya. Per això és molt bona noticia que el WSJ anuncii que la resistència d'Espanya a la independència de Catalunya li provocarà perjudicis en la seva economia. És un pas per trencar aquesta resistència psicològica.
Avui en dia l'únic motiu que té Espanya per oposar-se a la llibertat de Catalunya són els seus collons. Tot el que ajudi a obligar a Espanya a pensar amb el cap i no amb els collons va a favor de la independència de Catalunya.
1) La situació actual on Catalunya és de facto una colònia espanyola. En aquesta situació Espanya domina Catalunya i provoca molts perjudicis a l'economia però amb el que roba pot anar pagant fins a cert punt el deute.
2) Independència amistosa. En aquesta situació s'obté una suma positiva perquè cada país pot adequar les seves polítiques econòmiques a la seva estructura i es deslliuren totes les energies que Espanya destina a mantenir Catalunya sotmesa i les que Catalunya destina a alliberar-se. Per tant hi ha marge per un acord amistós on totes dues parts hi surtin guanyant. L'inconvenient és la pèrdua psicològica d'Espanya que no entra en la suma.
3) Independència per les males. En aquesta situació Espanya es fot una hòstia de collons. Queda incapaç de pagar el seu deute, amb problemes per comerciar amb Europa, amb mala imatge que perjudicaria el seu turisme, segueix tenint la obligació de pagar les pensions i l'atur als catalans que han cotitzat a Espanya... Per Catalunya és neutral respecte a la separació amistosa. Pot ser que perdi una mica en comerç amb Espanya, pot ser que ens facin una mica de mal en les relacions amb la UE però aquests petits inconvenients queden abastament compensats pels avantatges econòmics de nàixer amb deute pràcticament zero i sense jubilats ni aturats podent iniciar un nou sistema de capitalització, i la llibertat d'administrar els nostres recursos de forma eficient.
Per tant, la solució que més convé a Espanya és clara: La independència pactada i amistosa on les dues parts hi surten guanyant.
Però cal trencar el problema psicològic d'Espanya. Per això és molt bona noticia que el WSJ anuncii que la resistència d'Espanya a la independència de Catalunya li provocarà perjudicis en la seva economia. És un pas per trencar aquesta resistència psicològica.
Avui en dia l'únic motiu que té Espanya per oposar-se a la llibertat de Catalunya són els seus collons. Tot el que ajudi a obligar a Espanya a pensar amb el cap i no amb els collons va a favor de la independència de Catalunya.
No hay comentarios:
Publicar un comentario