Vuit flaixos d'un dia electritzant

Eduard Voltas


Alguns flaixos després de la frenètica jornada d'ahir (ja hi haurà temps d'estirar-ne els fils):

1. Els líders polítics firmants de l'acord, tots, han complert amb els seus compromisos públics. Cap votant de cap d'aquestes forces polítiques pot sentir-se estafat, enganyat o traït. Ho han fet, a més, amb generositat, sentit de país i discreció, la qual cosa tomba alguns dels tòpics recurrents sobre la política catalana.

2. L'absència més destacada de la foto no és la del PSC, que ja s'havia autoexclòs del procés fa setmanes. L'absència més destacada és la de Duran Lleida. No es va voler fer la foto de la Via Catalana i no es va voler fer la foto d'ahir i la va delegar en Espadaler. UDC està en aquest procés, ara sí, però em reafirmo en la meva convicció que Duran s'està retirant de l'escenari per etapes.

3. El PSC com a organització ja no és recuperable per al procés, però el millor del socialisme democràtic català sí. La pregunta, tal com està formulada, és una pista d'aterratge perfecta per a les diferents famílies de crítics del PSC: des de l'Avancem de Joan Ignasi Elena i Jordi del Río, al col·lectiu Socialisme, Catalunya i Llibertat de Toni Comín, passant pels il·lustres veterans (Castells, Nadal, Tura). Juraria que la trencadissa al PSC està assegurada.

4. Una altra dada molt rellevant: el suport immediat i inequívoc de CCOO i UGT a l'acord sobre la data i la pregunta. Els dos grans sindicats seran vehicle i garant de la unitat civil i el caràcter social d'aquest procés. El #volemvotar no anirà a les fàbriques: hi serà.

5. La reacció conjunta de PP i PSOE confirma que d'aquí al 9 de novembre de 2014 només hi haurà dues campanyes: la del “no” i la del “sí-sí”. La inexistència de cap oferta política de l'Estat desarticula políticament, argumentalment i mediàticament qualsevol intent de campanya del “sí-no”. Simplement, el “sí-no” no té espai.

6. La UE no ens ajudarà fins que no obtinguem el mandat democràtic, i com es va demostrar ahir a través de Van Rompuy, més aviat ens posarà travetes. Però també és cert que la UE és la millor garantia que l'Estat espanyol no podrà fer allò que li demana el cos (i la seva tradició autoritària).

7. Som on som sobretot gràcies a la força de la gent, i l'acord d'ahir és una injecció brutal de moral i autoestima en el teixit popular del catalanisme. La mobilització i la pressió popular creixeran. No m'estranyaria gens que la pròxima vegada que l'ANC toqui el xiulet la Via Catalana es quedi petita.

8. Moments emocionants per als que fa anys que ho perseguim. Però ara més que mai cal recordar que la majoria ens la donen els que fa molt poc que ho persegueixen. Sapiguem compartir el camí, i si cal, fins i tot, cedir pas.