Gràcies

Xevi Xirgo Teixidor

Gràcies, president. Gràcies, Oriol Junqueras. Gràcies, Joan Herrera. Gràcies, David Fernàndez, i gràcies a tots els que hi han intervingut per fer-ho possible. Tenim data i pregunta, i les tenim molts dies abans del que ens pensàvem. I és prou clara, ni que sigui dual, perquè els catalans, el mes de novembre vinent, ens puguem pronunciar sense complexos sobre el nostre futur, sobre la nostra voluntat de convertir-nos en un estat independent. Felicitem-nos, felicitem el president que ho ha fet possible i felicitem les formacions polítiques que li han donat suport en aquest procés. I no ens oblidem que, per més que ahir fos un dia històric, un dia de satisfacció generalitzada, no és el final de res, sinó el principi de tot. No s'entretinguin gaire pensant si el podrem fer o no, ni escoltant les reaccions irades que plouran de totes bandes, i agafin-se a partir d'ara (si no ho feien encara) algunes tertúlies com a simples programes espectacle. I pensin que la feina ve ara. Que aquesta consulta, tingui la forma que tingui finalment d'aquí a 331 dies, que vés a saber quina serà, s'ha de guanyar clarament. I la qüestió és què hem de fer perquè sigui així. La classe política, a la qual culpem massa sovint de tots els nostres mals i que tants mitjans i tertulians interessats havien vaticinat aquests últims dies que ens portaria a un ridícul espantós, aquest cop no ens ha fallat i ha complert l'encàrrec que li vam fer el 25-N: que se sumessin esforços. Hi ha data i pregunta, i el procés no s'atura. Ara, doncs, se'ns gira feina. Vénen onze mesos de feina intensa durant els quals ens haurem de fer el sord i treballar durament perquè l'èxit no hagi estat arribar a formular una pregunta, sinó que l'èxit sigui la resposta. L'Estat, amb la seva actitud, ja es veu que col·laborarà intensament perquè guanyi el sí i sí. Però no en farem prou. Ens haurem d'organitzar.