Doble sí

ANTHONY GARNER




Manuel Cuyàs Gibert

Fantàstica, la pregunta; sí i sí, dues vegades sí. Aquesta no ens l'esperàvem. També hi ha la possibilitat, és clar, de votar no i no o sí i no, però els referèndums es fan per guanyar-los i són pensats per als entusiastes i no per als rondinaires i els estiracordetes, i és més que probable en aquestes condicions que el sí sigui espaterrant. Ja s'ocuparan els que en tenen la responsabilitat i els que podem exercir alguna influència periodística, familiar o amical que l'entusiasme no vagi d'aquí al 9 de novembre a la baixa sinó que, al contrari, augmenti. Gran pregunta, astuta doble pregunta. En Mas en sap molt i els altres, també. A veure ara els del PSC. No els plau una pregunta la meitat de la qual està pensada per a ells?

Vaig saber que la pregunta era un fet sortint del simposi sobre Espanya contra Catalunya que se celebra a l'Institut d'Estudis Catalans. Quan hi havia entrat parlava l'historiador Josep Fontana, que en aquell moment deia que “els espanyols” que havien vingut a Catalunya als anys cinquanta, seixanta i abans per causa de la forçada immigració es van afegir entusiastes a la campanya de “llibertat, amnistia i Estatut d'Autonomia”, que va ser el lema de la transició. O sigui que els que rondinen perquè el títol del simposi és maligne perquè va en contra d'Espanya i divideix, ignoren de què van les jornades que els nostres historiadors més rellevants han muntat aquests dies. Tots sabem què vol dir “Espanya” quan diem Espanya. No ens referim als ciutadans espanyols d'un cantó a l'altre de l'Estat sinó que volem dir Madrid. I ni tan sols quan diem Madrid volem dir Madrid sinó que volem dir els seus governs, que en major o menor mesura han volgut fer la llesca a aquests altres “espanyols” que som els catalans. Espanya contra Catalunya? I tant. Porten als jutjats la mateixa celebració del simposi i quan al cap d'unes hores se sap que ja hi ha pregunta, que les forces majoritàries del nostre Parlament han arribat a un acord per la pregunta, surten corrents a dir que no hi haurà ocasió de contestar-la perquè prohibiran la consulta.

Semblava impossible que la llibertat, l'amnistia i l'Estatut d'Autonomia tinguessin una traducció palpable, i va ser possible. Ara tenim la pregunta, les preguntes, que segons com es miri és un altre lema: volem un estat i podem voler un estat independent. Té tanta força que, tant si volen com si no, hi haurà consulta i hi haurà resposta.