La resposta de la Generalitat a l'article de Chacón al Miami Herald

El secretari d'Afers Exteriors, Roger Albinyana, ha publicat l'article 'Deixeu que els catalans decideixin el seu futur'

• 
  Roger Albinyana, secretari d'Afers Exteriors de la Generalitat.
  
  
  Carme Chacón, ex-ministra de Defensa espanyola del PSOE, va publicar un article al diari nord-americà Miami Herald a final de febrer, titulat 'Catalunya ha de continuar a Espanya'. El text va ser molt criticat per la imatge que donava del moviment pro-independència de Catalunya. El secretari d'Afers Exteriors de la Generalitat de Catalunya, Roger Albinyana, ha publicat un article de resposta: 'Deixeu que els catalans decideixin el seu futur'. Us l'oferim traduït al català:
  «Catalunya és una nació desconeguda per molta gent fins fa poc. Mentre la nostra capital, Barcelona, i el nostre equip de futbol, el Barça, són marques mundials, en algunes parts d'Europa hi ha gent que no sap on és Catalunya. Però el setembre del 2012 més d'un milió de ciutadans es van manifestar pacíficament a Barcelona, i és important que el món sàpiga per què.
  El poble català demana canvis. La majoria dels nostres ciutadans han deixat clar en les eleccions i en les manifestacions públiques que volen votar el seu futur. Els sondatges mostren amb consistència que un 80% dels catalans volen que es faci un referèndum. Els dirigents polítics a Catalunya i a Espanya han de respondre a la petició d'un referèndum i respectar la voluntat de votar de la gent. Les democràcies fan això.
  La relació deteriorada entre Catalunya i el govern espanyol no es pot deixar de banda, tal com sembla pensar el primer ministre, Mariano Rajoy, que refusa tot diàleg i estableix línies vermelles artificials. Mentrestant, el seu govern mira d'espantar el poble català amb l'esforç de reduir el poder regional i recentralitzar la presa de decisions, mentre un cop més es restringeix l'ús del català a les escoles.
  Nosaltres continuarem demanant diàleg i cercant un compromís constructiu per a discutir els problemes seriosos, que no poden ser denegats. No hi ha cap justificació per a amagar-se darrere un mur d'arguments legals si procurem trobar solucions dins el marc legal existent. No hi ha cap raó constitucional ni legal per a no autoritzar un referèndum d'autodeterminació.
  La incertesa no ajuda ningú. Per aquesta raó reclamem una vegada més un diàleg obert, i que al nostre poble li sigui permès de votar el 9 de novembre, aniversari de la caiguda del Mur de Berlín, per mostrar els mateixos valors que aquell dia memorable del 1989.
  Tots els pobles tenen el dret d'autodeterminació, i cada país té el dret de decidir el seu futur. Nosaltres no podem ser aturats per visions arcaiques de l'estat. Catalunya va ser conquerida i forçada a formar part d'Espanya fa tres-cents anys, després de perdre una guerra molt llarga que va deixar milers de morts, va abolir el nostre antic parlament i va provar d'eliminar la nostra llengua i la nostra cultura. Vam sofrir la guerra civil espanyola, els quaranta anys de dictadura feixista, i vam creure que la transició a la democràcia ens deixaria un espai dins d'Espanya. Però molts catalans no estan satisfets del resultat i volen votar en un marc legal existent per decidir quin serà el nostre futur.
  Això no hauria de ser al cor de tots els governs elegits democràticament?»