La sort de ser un torturador espanyol
Salvador Cot
L'excomissari Antonio González Pacheco, dit Billy el Niño, i l'excapità de la Guàrdia Civil Jesús Muñecas Aguilar són el símbol més evident del que va ser la transició espanyola i, conseqüentment, del règim que en va resultar. Tots dos són torturadors conegudíssims perquè els agradava exhibir públicament la seva crueldat i convertir-se així en una llegenda de terror per als antifranquistes que sempre podien caure en les seves mans. Tots dos van superar sense problemes el canvi de règim reorientant les seves funcions cap a ETA o el GRAPO. Viuen a Madrid còmodament i coincideixen a mantenir-se en una envejable forma
física quan s'acosten als setanta anys. Tots dos estan reclamats per la justícia argentina i tots dos són protegits per la justícia espanyola, que es nega reiteradament a jutjar ningú a causa de la llei de punt i finalque està en l'origen de la legalitat del règim espanyol actual.
Això és el que aquests dies recorda públicament la Fundació Franco, que considera -de la mateixa manera que ho fa l'estat- que aquests dos torturadors són "honestos defensors de la legalitat". La fundació franquista també s'até a la legalitat quan diu que qualsevol demanda de responsabilitat o el simple reconeixement de les víctimes que implica la inoperant Llei de Memòria Històrica "deslegitima la transició, la monarquia i la dreta". De fet, l'existència mateixa de la Fundació Franco és un resultat directe de la preservació de la legalitat franquista.
El fet és que sobre aquesta qüestió s'han generat dues postures enfrontades. D'una banda, el Comitè de Drets Humans de Nacions Unides, la Convenció contra la Tortura, el Grup de Treball sobre Desaparicions Forçades o Involuntàries, així com Human Rights Watch, Amnistia Internacional i, en general, la legislació internacional sobre crims contra la Humanitat reclamen que es jutgin els criminals de la dictadura i se'n reconeguin les víctimes. De l'altra, l'estat espanyol, el seu sistema judicial i de partits i la Fundació Franco continuen protegint els criminals. "Si ellos tienen ONU, nosotros, tenemos DOS", deien. I encara ho diuen.
física quan s'acosten als setanta anys. Tots dos estan reclamats per la justícia argentina i tots dos són protegits per la justícia espanyola, que es nega reiteradament a jutjar ningú a causa de la llei de punt i finalque està en l'origen de la legalitat del règim espanyol actual.Això és el que aquests dies recorda públicament la Fundació Franco, que considera -de la mateixa manera que ho fa l'estat- que aquests dos torturadors són "honestos defensors de la legalitat". La fundació franquista també s'até a la legalitat quan diu que qualsevol demanda de responsabilitat o el simple reconeixement de les víctimes que implica la inoperant Llei de Memòria Històrica "deslegitima la transició, la monarquia i la dreta". De fet, l'existència mateixa de la Fundació Franco és un resultat directe de la preservació de la legalitat franquista.
El fet és que sobre aquesta qüestió s'han generat dues postures enfrontades. D'una banda, el Comitè de Drets Humans de Nacions Unides, la Convenció contra la Tortura, el Grup de Treball sobre Desaparicions Forçades o Involuntàries, així com Human Rights Watch, Amnistia Internacional i, en general, la legislació internacional sobre crims contra la Humanitat reclamen que es jutgin els criminals de la dictadura i se'n reconeguin les víctimes. De l'altra, l'estat espanyol, el seu sistema judicial i de partits i la Fundació Franco continuen protegint els criminals. "Si ellos tienen ONU, nosotros, tenemos DOS", deien. I encara ho diuen.
No hay comentarios:
Publicar un comentario