MON ARTICLE A LA VANGUARDIA DE DISSABTE. CAYETANA DESCAYETANADA.

Pilar Rahola

MON ARTICLE A LA VANGUARDIA DE DISSABTE.
CAYETANA DESCAYETANADA.

Es diu Cayetana Álvarez de Toledo, és diputada pel PP i des de fa uns dies, protagonista d'un sonor ridícul al Financial Times. El relat és el següent. La senyora, probablement motivada a la contra per l'èxit de l'entrevista del president Mas a la BBC parlant de la consulta, va publicar un article al Financial titulat "Europa no es pot permetre el luxe de cedir davant els separatistes". En ell desplegava tota la retòrica FAES, estil "greus desafiaments dels separatistes regionals d'Escòcia i Catalunya", "el separatisme català va contra els valors que defineixen Espanya com una democràcia i la UE com l'assoliment d'una civilització" i, finalment desencadenada, demanava als dirigents europeus que "desemmascaressin la hipocresia del nacionalisme".

Sembla que en l'article no culpava els catalans de la mort de Manolete, però va anar de poc. El cert és que era un article propi de qualsevol micròfon guerracivilista dels que pul•lulen per la capital de l'ós i l'arboç, i hauria encaixat molt bé en algun pamflet d'una Rosa Díez, un Rivera o un Vox. Però la senyora diputada no va tenir en consideració que el Financial Times no és la revista de la FAES i que les seves estridències sonen allà com si fossin el que són: autèntiques barbaritats. És a dir, que si Cayetana no s'hagués desviat tant del tema, vendria el producte, però se'n va anar a la City i allà va passar el que havia de passar: va quedar retratada.

I el retrat va venir de la mà de l'excònsol britànic a Barcelona, senyor Geoff Cowling, que en un article en el mateix Financial, titulat "Els greuges molt reals de Catalunya", li va llegir la lliçó amb una ídem d'història que la va deixar ben constipada. Cowling li recordava que Catalunya era una nació, que havia perdut els drets constitucionals per una guerra i una brutal repressió posterior, i no per un pacte polític, i que tota nació té dret a decidir el seu destí. Reblava amb una frase de les que causen urticària a l'Espanya eterna: "La democràcia no és temuda al Regne Unit, sinó acceptada amb els braços oberts. Tampoc no l'haurien de témer a Espanya". Escac i mat. Un escac i mat que, amb més o menys sonoritat, aniran rebent per les Europes totes les Cayetanas que es posin estupendes. Perquè encara que sembla que Espanya tot ho aguanta, fins i tot una permanent perversió de la història, en altres llocs hi ha coses que no es discuteixen. Per exemple, la condició nacional de Catalunya. El PP i els satèl•lits patriòtics ho tindran molt difícil per vendre el seu no a la consulta catalana més enllà de les muralles de Don Pelayo, sobretot si venen que som una simple regió. La manipulació de la història, la incultura, l'ús de les lleis per segrestar les llibertats, tot això pot funcionar als micròfons de la contrareforma, però a l'Europa informada i culta no tenen res a fer. Jo d'ells canviaria d'argument; si el troben, és clar!.